IDEES. Revista de Temes Contemporanis (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis) http://www.idees.net IDEES. Revista de Temes Contemporanis (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis) Centre d'Estudis de Temes Contemporanis | Tots els drets reservats 03/07/2017 - Jornades "El dret d'autodeterminació al segle XXI" http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLHwBMRTbQWRxe0sbZ1BmTpY

Aquí trobareu els textos provisionals de les comunicacions presentades amb motiu de les Jornades. Els textos complets seran publicats al número 45 de la revista IDEES a la tardor.

]]>
01/04/2017 - Revista Idees http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLIRUoqAaqoT-Pu9V2NYdHOo

Revista del CETC (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis). Per construir un espai per al debat i la reflexió. Amb rigor i esperit independent. Feta des de la pluralitat i amb mentalitat oberta a noves aportacions.

]]>
30/03/2017 - Panorama internacional de revistes de pensament http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLLnikdXZnKqSE_7xwCrME7A

El pensament polític contemporani abasta un conjunt de temes molt més amplis, que van des de la relectura de clàssics de la filosofia fins els estudis sobre valors, passant també per l'aproximació a les tendències culturals o a les reflexions sobre la identitat.

]]>
09/03/2017 - Cicle de debats: processos constituents al món http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLEtRWNrHZZAApest8tKZU-Q

Cicle de debats

]]>
21/10/2016 - Diari de les idees http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLBlX4a3Qpbgb4ojHJlRwDz4

Diari de les idees us proposa setmanalment una reflexió sobre diferents temes d'actualitat mitjançant una selecció d'articles rellevants de revistes i mitjans de comunicació catalans i internacionals.

]]>
19/10/2016 - Usos (i abusos) del seny polític http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLF3u5wST-BVYNnTZI7mtsgI

]]>
28/06/2016 - Jornada: LA JUSTÍCIA DE LA SECESSIÓ http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLLMuvWG2jV7ESI4btIkHNps

EL CETC organitza aquesta Jornada amb la voluntat d'explorar la justícia i la legalitat de la secessió. Explorar la justícia significa submergir-se en la moralitat del dret de secessió.

]]>
05/04/2016 - ÍNDEX TEMÀTIC DELS ARTICLES PUBLICATS A LA REVISTA IDEES (1999-2015) http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLNO6B-TvPjQJfX0LrAb6FCU

Presentem a continuació un document, en format pdf, que recull un índex temàtic dels gairebé 500 articles publicats a la REVISTA IDEES, des del seu primer número aparegut l'any 1999 fins a l'últim número publicat (desembre 2015). Amb aquesta iniciativa volem facilitar als lectors de la revista la recerca i l'accés als articles de manera més còmode i ràpida que fins ara. També us recordem que podeu accedir als articles complets d'IDEES al repositori RACO (http://raco.cat/index.php/Idees) on també hi podreu fer recerques temàtiques.

]]>
07/10/2015 - Grossos i fràgils http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLNPTml801OYdg-p-9Xe4Kgc

El Tractat d'Associació Transpacífic constitueix l'acord comercial més voluminós de la història. Afecta el 40% de l'economia mundial d'una manera directa, cosa que es tradueix en un volum de mercaderies simplement inaudit i, per descomptat, en molts bilions de dòlars sobrevolant diàriament l'oceà. Aquest acord té moltes coses positives però -convé no fer-ne abstracció- neix de la voluntat d'impedir que la Xina esdevingui la primera potència econòmica del món a mitjà termini. La decisió d'impedir-ho és legítima en tots els sentits, a banda de comprensible, però ens porta a la memòria fets tan recents com la caiguda mundial de les borses, aquest mateix estiu, com a conseqüència d'especular amb la divisa xinesa. Qualsevol cosa que afecti a la Xina, sigui per a bé o per a mal, té conseqüències que arriben fins el darrer racó de la terra. Som massa grossos, i per tant, fràgils, i no és descartable que alguns tractats comercials els carregui el diable.

]]>
30/09/2015 - Qui mana, interpreta http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLNVT4JhlwqYF9x_aVNOKgoY

Qui paga mana, diuen. Després del 27 potser podríem afegir que qui mana -qui mana de debò- està facultat a interpretar els resultats d'unes eleccions de la manera que li plagui. Ara resulta que la suma de diputats i de vots del "no (C's, PP i PSC) supera els del "sí" (JpS i CUP) Un autèntic miracle aritmètic... Però, ¿què hagués passat en cas que el sí hagués obtingut, posem per cas, 134 diputats i mig? Doncs el mateix: s'interpretaria que allò era il·legal, o el resultat d'una manipulació, o el primer que els hagués passat pel cap... En cas que C's, PP i PSC haguessin sumat 72 diputats, però, es tractaria d'un referèndum en tota regla, i el tema quedaria tancat per sempre més. I si amb això no n'hi ha prou, s'imputa el president de la Generalitat, i a viure, que són quatre dies. L'Estat espanyol està fregant perillosament les línies vermelles que separen un sistema democràtic d'una altra cosa. A curt termini els sembla un bon negoci. A la llarga té un preu, però.

]]>
22/09/2015 - La llei (i l'embut per on passa) http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLFB8SK8wQqXM_2EcUOyXCdE

En democràcia cal acatar la llei? Sí. En democràcia es pot canviar la llei? Òbviament. Heus aquí dues senzilles preguntes que ho aclareixen tot. La llei de l'embut, en canvi, és una altra cosa que té ben poc a veure amb la democràcia i l'Estat de Dret. Consisteix, per exemple, a prohibir un referèndum i després exigir que en unes simples eleccions autonòmiques una determinada opció hagi d'obtenir la majoria absoluta de vots, com si es tractés justament del referèndum que no ha estat autoritzat. En què quedem? La llei s'ha d'acatar sempre, però obeir el que dicta la llei de l'embut és més una mostra de submissió acrítica que de civisme democràtic. Convé distingir amb nitidesa una cosa de l'altra, perquè en cas contrari avui les dones no podrien votar i els negres potser durien cadenes.

]]>
17/09/2015 - Línies vermelles mediàtiques http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLFkr8R5TkUTP_6eMfvrwKe0

Des de la perspectiva de la democràcia liberal, la llibertat d'expressió té dos únics límits: el que marca, per dalt, el Codi Penal (difamació, incitació a la violència, etc.) i el que tàcitament s'estipula, per sota, en relació a les bones pràctiques mediàtiques (evitar comparacions capcioses, arguments demagògics, etc.) El primer límit està clar -però no tant clar com alguns es pensen, per desgràcia- El segon, en canvi, sol ser ignorat per sistema, malgrat que forma part de la majoria de codis deontològics periodístics. Comparar una manifestació pacífica i ordenada com la de la passada Diada amb la dictadura de Corea del Nord, surt de franc. Comparar el president de la Generalitat amb Hitler i quedar-se tan panxo, també. Surt de franc jurídicament, sens dubte, però les conseqüències no són innòcues: les persones decents deixen d'adquirir aquest tipus de detritus informatius, i ho fan per sempre.

]]>
04/09/2015 - Darrere de la foto http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLCbxP_Zw1pZdppXirq5EW6g

La imatge del nen ofegat mentre provava d'arribar a Europa ha fet la volta al món. El drama dels refugiats és indescriptible, i és bo que de tant en tant en tinguem una brutal constància gràfica. Però darrere de la foto hi ha alguna cosa més que el compendi d'una tragèdia. També hi ha la clau per entendre els ressorts mentals que mouen, o bé immobilitzen, les consciències occidentals. Qualsevol persona vagament informada coneixia perfectament la situació dels refugiats sirians, però només ha estat l'impacte emocional el que ha generat un canvi d'actitud. Aquest sentimentalisme col·lectiu té coses sens dubte positives. Altres, però, són més inquietants: dibuixen una societat voluble i immadura que actua només en funció de les coses que li ensenyen per la tele.

]]>
24/07/2015 - Un agost i quatre dilemes http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLOpIcTBEdiM-S19uNrTS1bw

Quins temps aquells, quan la sequera de notícies estivals feia aparèixer periòdicament el monstre del llac Ness! Si més no a Catalunya, l'agost no serà pas així. Hi ha moltes coses en joc. La primera i més important, la decisiva, és si unes decisions democràtiques legítimes prevalen sobre les interpretacions de la llei (la llei, per si algú se n'oblidava, no "diu" res: s'interpreta per força). Segon: societat civil o partits polítics?: plantejat com una dicotomia primària, aquest segon dilema és absurd. Convindria superar-lo. Tres: eleccions autonòmiques o plebiscit? Quan els qui defensen el caràcter merament autonòmic dels comicis plantegen fer un bloc, vol dir que hi ha algun concepte que no rutlla. Quatre: negociació o confrontació? A Catalunya rebem nombroses lliçons edificants sobre la naturalesa de la Transició espanyola. N'hem après alguna d'important, com ara que negociació no pot ser mai un sinònim d'autoengany.

]]>
16/07/2015 - El missatge és la mateixa llista http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLOyhiX1sC1nVRy1hF1-gNXs

S'equivocaran rotundament els qui provin d'interpretar la llista comuna sobiranista del proper 27 de setembre posant el focus en les persones concretes que la integren. El missatge és la llista, no els noms. De fet, el missatge de fons, el més important, està relacionat justament amb el fet d'haver arribat a confegir una llista d'aquestes característiques, cosa que semblava impossible fins fa ben poc. S'equivocaran també els qui pensin que, sigui quin sigui el resultat final, no serà possible fer-ne una lectura plebiscitària. Per què? Doncs precisament perquè el missatge és tot just una llista on hi conflueixen persones i partits de molt diversa índole que no aspiren a altra cosa que a poder determinar quants estan a favor de la creació d'un Estat propi i quants no. Atenció, doncs, al missatge real, perquè ja existeix.

]]>
07/07/2015 - Geopolítica agònica http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLNs3xVLfwiikjxmvdjZkGHA

Una de les estratègies del govern de Syriza per coaccionar les democràcies de la Unió Europea en la renegociació del deute acumulat al llarg de 30 anys han estat els contactes -gens discrets- amb Vladimir Putin. Per descomptat, ni el depauperat govern grec té res a oferir a Moscou, ni els russos estan de cap manera en condicions de regalar petroli. Això són coses de la Guerra Freda, no de l'any 2015. Hi ha una geopolítica agònica i tronadeta que encara viu de miratges de la dècada del 1960 i de records difusos de la del 1970. L'escaquer internacional ja no és el que era, i pretendre pressionar a través de la cretàcica política de blocs sembla una temptativa desesperada i un xic ridícula. Grècia ha acumulat un deute que ja no es podrà pagar, però sí reestructurar perquè el cop no sigui tan fort; aquesta és la premissa fonamental. La resta és subsidiari, tangencial, i fins i tot superflu.

]]>
30/06/2015 - Distorsionar la democràcia http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLP7z3XxJw8BRmDymOCsOdBc

La convocatòria d'un referèndum precipitat i mancat de perspectiva informativa, situa el poble grec contra les cordes. Res millor que la molt hel·lènica imatge d'Escil·la i Caribdis per entendre el drama... El govern de Syriza respon a la lògica de la democràcia representativa: va ser triat per prendre decisions, no per rebotar-les als electors quan les coses vénen mal encarades; els referèndums serveixen per a altres qüestions. Aquesta situació perjudicarà de manera immediata Europa i, en general, l'economia mundial. Un cop passat l'ensurt, amb Grècia dins o fora de l'euro, tot tornarà on era. Per als grecs això no serà un simple esternut, però: un retorn al dracma seria també un viatge en el temps, a l'economia de Tercer Món prèvia a la seva entrada a la Unió Europea. És això, el que realment volen?

]]>
23/06/2015 - Nacionalisme no nacionalista http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLJy8zRnqTeAYHfJzDfWv7xM

La imatge del candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, davant d'una gegantina bandera espanyola convida a la reflexió, i per moltes raons. La primera i més òbvia fa referència al nacionalisme no nacionalista que practiquen tant el PSOE com el PP: nacionalistes, com tothom sap, només ho són els altres. La segona té a veure allò que podríem anomenar "les Espanyes possibles". Certament, la bandera constitucional d'Espanya és la que és, però la republicana, ¿era d'un altre país, potser? No era espanyola, aquella bandera? I la senyera, ¿d'on és? A Perpinyà, per exemple, també se'n veuen moltes. Quan apareixen les banderes, siguin quines siguin, afloren les preguntes delicades. Per exemple: els colors de l'actual bandera espanyola, ¿qui els va restaurar? Qui va substituir el republicà color permanganat per l'imperial groc aurífer? Pensin, pensin...

]]>
16/06/2015 - McLuhan i Zapata http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLG4y6a--n_Q6FH88VyY5rXE

Doncs sí: el missatge és el mitjà. La gran intuïció de Marshall McLuhan segueix perfectament vigent. Ho poden constatar en el cas del regidor de cultura més efímer de la història, Guillermo Zapata, patètic bocamoll que matava les hores proferint bestieses al Twitter. Manuela Carmena i el seu equip van reaccionar amb astúcia, tot provant d'encetar un improbable debat sobre l'humor negre. No ho van aconseguir. Probablement, però, el tema no sigui ni tan sols l'insignificant Zapata i els seus acudits repugnants sobre el patiment dels altres. El missatge és el mitjà. El tema de fons, doncs, és Twitter i l'ús compulsiu que en fan alguns polítics (els més intel·ligents no l'utilitzen mai, o bé ho fan en dosis homeopàtiques, i només quan els convé) Els avenços comunicatius derivats de la digitalització han degradat i desfigurat la mateixa noció de comunicació. És una bonica paradoxa

]]>
09/06/2015 - La pseudociència és un perill http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLNRiXy4Lz2HdICf_Q9qffgA

El cas d'un nen greument malalt de diftèria, degut a que els seus pares no van voler vacunar-lo, i la possibilitat que aquest episodi hagués tingut conseqüències molt pitjors, ha encetat un debat social que en molts països europeus ja comença a estar superat. Al Regne Unit, per exemple, el sistema de salut pública considera que els preparats homeopàtics són un simple placebo. De la mateixa manera, les autoritats britàniques van retirar la llicència per exercir de metge a Andrew Wakefield, que és tot just qui va establir una relació causal falsa entre l'administració de la triple vírica i l'autisme. I és que la pseudociència no és només una qüestió de creences, sinó de salut pública. Tothom és lliure de fer el hippy a casa seva, per descomptat, però al carrer paga la pena que apostem per les pràctiques mèdiques basades en principis científics. És una qüestió de responsabilitat.

]]>
02/06/2015 - Xiular http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLEjLxqd6NVqsJWIGZLchPyE

Els símbols constitueixen, des d'una perspectiva emocional però també legal, un fet rellevant, no una anècdota. Quan són identitaris, quan tenen una dimensió col·lectiva, la seva importància és molt gran. En aquest sentit, convé ser conscients que no és el mateix xiular un davanter centre en un partit de futbol que un himne, sigui d'on sigui. Dit això, però, convé recordar igualment que, en general, la gent no xiula els himnes perquè sí. Ho fan perquè -equivocats o no- consideren que aquell símbol representa coses que són ho han estat lesives per a la seva identitat o per als seus interessos. Tot plegat vol dir, ras i curt, que un episodi com el de la Copa del Rei hauria de comportar reflexions per part de tothom. Voler amagar el problema sota la catifa d'una legislació ad hoc sembla més aviat inútil. Perquè, com en el cas del dinosaure d'Augusto Monterroso, el problema continuarà allí fins que no es resolgui.

]]>
26/05/2015 - Majories declinants, minories insuficients http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLEBsWCdX-_Iz-lpmRHMsnsA

L'any 1982, el PSOE de Felipe González va guanyar les eleccions i, a més a més, esborrà del mapa la UCD. Hi ha va haver, doncs, un canvi d'hegemonia per la via de la substitució pura i dura. El 1994, el PP va passar a ser la força més votada a Espanya, però sense destruir les estructures dels socialistes, que van tornar a governar amb Zapatero. El maig de 2015 no ha passat ni una cosa ni l'altra: a l'Estat espanyol, no només no s'ha trencat el bipartidisme, sinó que les dues forces hegemòniques continuen sent exactament les mateixes d'abans. Es tracta, certament, de majories declinants... però en relació a simples minories que encara són insuficients. El dia que Pablo Iglesias guanyi les eleccions sense marques blanques locals, ja en parlarem. De moment, no ha arribat ni al 10% dels vots. En democràcia, els tants per cent són més importants que la sobreexposició mediàtica.

]]>
19/05/2015 - Si guanyen, Iglesias. Si perden, Colau http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLOCpnHKEOqXFlqoTsdWicQw

Hi ha un vell truc per aixecar la camisa als més ingenus. Consisteix a proposar el següent: "si surt cara, guanyo jo; si surt creu, perds tu". No falla mai, evidentment. La violència verbal amb la que Pablo Iglesias Turrión va comparèixer a Nou Barris al començament de la campanya per donar suport a Ada Colau era una bona manera d'acaparar titulars. Servia per a una altra cosa, però: participar en aquest projecte d'una manera deshonestament ambigua. En tot cas, el que està clar és que, si guanyen, la victòria serà del partit espanyol Podemos; si perden, la derrota serà de la candidatura de Colau, per descomptat. Aquesta situació equívoca no és pas inèdita en democràcia. En aquest especialíssim context, però, resulta especialment distorsionadora, en la mesura que molta gent no sap ben bé què i a qui vota o deixa de votar. En la ja improbable llei electoral catalana, caldria contemplar aquesta disfunció.

]]>
12/05/2015 - Del populisme a la violència http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLEdncSb_tePkqz39PpeFhSg

L'agressió, verbal i física, a un candidat de CiU en un míting a Nou Barris on hi va participar el polític espanyol Pablo Iglesias qualificant de "lladres" i "gentussa" als seus adversaris hauria de fer saltar totes les alarmes. A Catalunya coneixem prou bé els efectes tòxics d'un tipus molt especial de demagògia, amb una llarga filera de personatges que van des de Lerroux fins a Alfonso Guerra i els seus "descamisados". Si Lerroux va ser conegut com l'Emperador del Paral·lel, on pontificava diàriament contra tot allò que no fos el seu partit, Iglesias acabarà sent el Rei de Youtube, on estan arxivades les seves opinions sobre qualsevol assumpte imaginable. La distància real entre tots dos personatges, però, és mínima. L'adulació de les masses, és a dir, el populisme, engendra violència. Hi ha ben poques excepcions a aquesta trista regla.

]]>
05/05/2015 - Rosadefoquisme http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLMN0jZkfHotM0pKSkIULu4I

A la majoria de ciutats del món, a les eleccions municipals es contraposen models conservadors amb altres de progressistes, idees liberals amb idees intervencionistes, dretes i esquerres, així com tota una bigarrada varietat de valors i ideologies. A Barcelona, però, entra en joc també un posat estètic basat en idealitzar els anys bruts i violents de la Rosa de Foc. De foc, efectivament, tot el que vulguis. De roses, no gaires... La ideologia rosadefoquista ha tornat amb força, adaptant-se a la fraseologia i als tòpics del segle XXI per poder seduir els més vulnerables amb cants de sirena populistes. En tot cas, els demagogs que a la dècada del 1920 i 1930 es van fer els amos del Paral·lel ara disposen del Twitter, cosa que facilita molt les coses. Dedicaran un carrer a Justo Bueno Pérez? La recuperació parcial i selectiva de la memòria col·lectiva sempre té conseqüències

]]>
28/04/2015 - Regidors de km. 0 http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLCkPR90uFgi6v1CHDC6Q7bo

Més d'una quarta part de les llistes electorals presentades pel PP i el PSC a Catalunya de cara a les properes eleccions municipals són una enganyifa. Una enganyifa legal, sí, però enganyifa al cap i a la fi. Es tracta de persones que, en molts casos, ni tan sols han estat mai al poble on suposadament volen ser regidors. Aquesta frau de llei consentit demana una reforma urgent de la normativa, en la mesura que distorsiona la naturalesa profunda d'aquests comicis: la seva principal bandera hauria de ser, paradoxalment, la de la proximitat. Ara que moltes persones opten pels productes alimentaris anomenats "de km. 0" potser fóra el moment d'exigir-ne un equivalent polític, en forma de persones que coneguin realment el seu poble i el territori que l'envolta.

]]>
21/04/2015 - Catalanofòbia d'ofici http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLGuDwt443JthV0hfplHW5AU

Ens hem anat acostumant a la catalanofòbia, transposició exacta de l'antisemitisme com bé ho va mostrar Francesc Ferrer i Gironès fa anys. De fet, l'hem acabat entenent com un fet gairebé normal o, si més no, inevitable. La tragèdia dels Alps va generar centenars de cruels acudits, d'una baixesa moral difícil de descriure. La mort d'un professor a mans d'un nen en un institut de Barcelona ha portat a frases com aquesta, recollida en un diari digital d'extrema dreta: "El separatismo ha llenado Cataluña de islamistas radicales y también de menores psicópatas". Una afirmació d'aquestes característiques s'ajusta com un guant a allò estipulat a l'article 510 del Codi Penal, per molt laxa o tolerant que sigui la interpretació de la llei. Inexplicablement, ningú no actua, com si aquests disbarats ja formessin part integrant del paisatge. Per moltíssim menys, la llei alemanya o la francesa sobre l'antisemitisme fan sentir el seu pes.

]]>
14/04/2015 - Com evitar la divisió (a Espanya) http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLNkRpfB3wlZD3ksaN9XKORQ

Alberto Núñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia, declarava fa poc que el debat sobiranista "divideix la societat catalana", i que el Govern hauria de preocupar-se per altres coses, etc. Potser té raó. Ara: convé recordar que qualsevol debat en profunditat genera, per força, actituds de dissens i esquerdes de tota mena. La divisió política que es viu a Espanya entre allò que representa el PP i allò que vol dir Podemos és, en aquest sentit, molt més inquietant que la que es pugui viure a Catalunya. Els artífexs d'aquesta perillosa línia divisòria ideològica, que convida a fer raonables comparacions amb altres temps per sort superats, no té res a veure amb Catalunya, sinó amb una Espanya que va tancar en fals la Transició i la memòria de la Guerra Civil. És l'actitud de gent com Feijoo la que ha dividit -la que, de fet, ha tornat a dividir- la societat espanyola en dos bàndols.

]]>
10/04/2015 - IDEES. Revista de temes contemporanis ja està disponible en línia a RACO http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLIG1vDFscp8s_N32zfY-VEE

IDEES. Revista de temes contemporanis ja està disponible en línia a RACO. RACO és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. És un projecte del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

]]>
07/04/2015 - Un cert déjà vu http://www.idees.net/Article/_yMB_HYzag4OcN-rdXDBiLOwvluOTDQiLIsftHbk56EY

Per a les persones d'una determinada generació la situació política que es viu a Catalunya i a Espanya suggereix sovint la de finals de la dècada del 1970, ara fa 40 anys. En efecte, la fragmentació dels parlaments i els ajuntaments amb més i més sigles, l'aparició en el si de la política de personatges d'aire pintoresc o el caràcter canviant i erràtic de les previsions demoscòpiques ens retorna a uns temps que crèiem superats. Per sort, l'única diferència substancial és la desaparició del terrorisme, que en aquella època fou especialment cruent. Què se'n va fer de tot aquell estol de partits i partidets estrafolaris sorgits després de la mort del general Franco? Se'ls va endur la bonança econòmica posterior. I què passarà amb els que han sorgit ara com bolets? El seu futur, probablement, també dependrà de les oscil.lacions de l'IPC, el volum del PIB i els sotracs de l'IBEX entre el 2015 i el 2018. La història, més que cíclica, és monòtona.

]]>