Portada
Llibres per a entendre'ns
Realitats i metàfores Ferran Sáez MateuVaig llegir La malaltia com a metàfora, de Susan Sontag als 17 anys, quan feia COU. Paga la pena de fer un petit parèntesi, sobre aquest punt: mentre els joves d’ara “aprenen a aprendre”, nosaltres, víctimes d’una pedagogia suposadament rudimentària, “apreníem a entendre”. És a dir: apreníem, i punt. Tanco el parèntesi figurat perquè tot això ens duria molt lluny d’osques; ja en parlarem un altre dia. El breu assaig de la senyora Sontag –es pot llegir en català publicat per Empúries; aleshores es deia La enfermedad y sus metáforas, traducció de Illness as Metaphor- em va causar una gran impressió. S’allunyava de la superfície llefiscosa dels llocs comuns, deia coses incòmodes, desmuntava la joguina i en mostrava les peces d’una manera gairebé impúdica.
La malaltia com a metàfora és un assaig excepcional i –cosa més difícil- profètic: preveu, per exemple, el discurs comú o estandarditzat sobre la sida (una malaltia que en aquell moment encara no havia estat diagnosticada; ni tan sols tenia nom). Susan Sontag argumentava que les malalties que havien marcat certes èpoques van ser conceptuades com una metàfora del Mal, entès sovint com a càstig. D’aquesta manera, coses tan diferents com el bacil que provoca la tuberculosi o la degeneració cel.lular inherent al càncer acabaven en un mateix context: el de la metàfora. Sense tenir res a veure, el que es deia dels leprosos medievals no diferia gaire dels tuberculosos del segle XIX. Aquelles malalties eren percebudes com una taca moral, com un estigma, més que no pas com una simple pertorbació de la salut de les persones.
A mitjan dels anys vuitanta, quan la sida fou identificada com una infecció vírica, les tesis de Sontag es van confirmar d’una manera dramàtica: el malalt de sida era alguna cosa més que un malalt. Havia rebut un càstig pel fet de ser homosexual o drogoaddicte. Els milers d’infectats per altres causes no comptaven: eren uns damnificats indirectes, innocents, dels veritables castigats. És a dir, dels dolents. Més ben dit: dels culpables!. Convé rellegir Susan Sontag. Gratar la superfície de les coses és saludable.
Diari de les idees | 03/02/2012
Fred, neu i política
No és habitual que als països de clima càlid hi hagi grans nevades i temperatures de 20ºC sora zero durant molts dies, ni que als de clima fred es produeixen onades de calor i els termòmetres s'enfilin als 45ºC, etc. En tot cas, per estrany o infreqüent que això sigui, sabem que aquestes coses passen i que les seves conseqüències poden ser en alguns casos catastròfiques. No podem evitar les ventades o els terratrèmols, però sí que podem modular intel•ligentment les polítiques encaminades a mitigar, en la mesura de les nostres possibilitats, les conseqüències d'aquests desastres. I aquí, tot just aquí, comença un debat clàssic. Ningú no dubta que cal invertir en màquines per netejar la neu de les carreteres, de ben segur, però... quantes cal comprar-ne? I quantes vies alternatives calen per evacuar una població en cas de risc extrem? Cal invertir enormes quantitats de diners en neutralitzar fenòmens que, molt sovint, s'esdevenen cada 60 o 70 anys, si és que arriben a passar mai? Tot plegat és molt menys senzill del que sembla, i en aquest sentit és un camp adobat per a la demagògia més primària. En tot cas, aquest assumpte ens remet per força, inevitablement, a un tema molt concret: el de les infraestructures. Avui lliurem a les vostres reflexions l’article d’Albert Serratosa, “Encerts i mancances. Els transports a Catalunya a les darreres dècades”, publicat al número 32 de la revista IDEES (Octubre-desembre 2009). >llegir
Diari de les idees | 27/01/2012
La riquesa ètica de les nacions
Aquesta setmana ha estat marcada per esdeveniments que, d’una manera o altra, relacionen ètica, poder, llibertat, economia i afirmació nacional: des del tancament del lloc web de descàrregues gratuïtes Megaupload al judici i posterior absolució de l’antic president de la Generalitat valenciana pel cas Gürtel, des dels dos judicis al jutge Garzón als constants entrebancs respecte del pacte fiscal entre Espanya i Catalunya... Més enllà, però, d’una simple equació entre poder i diners, entre governança i aritmètica, considerem que el que està en joc és la substància ètica de les relacions entre tots aquests aspectes de la societat que acabem d’esmentar. Per il•lustrar-ho us proposem un article ja clàssic de la filosofia política, “La riquesa ètica de les nacions”, de Tom Donaldson, publicat al número 25 de la revista IDEES (Gener/març 2005) >llegir
Diari de les idees | 20/01/2012
Memòria, història i oblit
La mort del polític Manuel Fraga Iribarne (1922-2012) ha fet aflorar, de cop i volta, els tabús més inconfessables de la Transició espanyola. El relat que sosté aquest episodi històric resulta tan extraordinàriament fràgil que de vegades sembla que frega els límits de la inefabilitat. Al llarg de seva la llarga vida, Fraga va ocupar espais molt importants de poder tant en el si d'una dictadura fruit d'un cop d'Estat que va desembocar en una guerra civil com en el si d'una democràcia basada en l'Estat de dret. Va col•laborar amb un règim autoritari i aïllat i amb un altre que gaudia de legitimitat internacional. Se'l pot implicar en actes i episodis més que qüestionables, i també se'l pot relacionar amb un esperit de reconciliació que va donar els seus fruits. A començaments dels 70 era un "aperturista" i poc abans de la seva mort, un dinosaure d'altres temps. La suma d'aquests elements configura un relat més aviat dubtós, ple de sargits biogràfics i d'omissions cridaneres. Ens falla la memòria, la història, l'oblit, o tot plegat? >llegir
Diari de les idees | 13/01/2012
Brave Scotland
L’anunci de la possible convocatòria d’un referèndum –vinculant- sobre la independència d’Escòcia d’aquí a 18 mesos o a tot estirar al 2014 sembla que està movent les línies d’una Europa de les nacions on, de sobte, sembla que ja res no estigui del tot tancat. Davant dels dubtes i de les tergiversacions del govern d’Ian Cameron i de la indefinició de les institucions comunitàries (les quals es posen d’acord sobre si una Escòcia independent esdevindria automàticament membre de ple dret de la Unió Europa), tot apunta a que ens podem trobar davant la quarta onada de creació d’estats vaticinada per diversos experts. Per això us proposem la lectura d’un acurat informe sobre la situació a Escòcia publicat al número 33 de la revista IDEES (octubre/desembre 2010) dedicat monogràficament a les noves estatalitats i als processos de sobirania. >llegir
