IDEES, revista de temes contemporanis

Llibres per a entendre'ns

Vaig llegir La malaltia com a metàfora, de Susan Sontag als 17 anys, quan feia COU. Paga la pena de fer un petit parèntesi, sobre aquest punt: mentre els joves d’ara “aprenen a aprendre”, nosaltres, víctimes d’una pedagogia suposadament rudimentària, “apreníem a entendre”. És a dir: apreníem, i punt. Tanco el parèntesi figurat perquè tot això ens duria molt lluny d’osques; ja en parlarem un altre dia. El breu assaig de la senyora Sontag –es pot llegir en català publicat per Empúries; aleshores es deia La enfermedad y sus metáforas, traducció de Illness as Metaphor- em va causar una gran impressió. S’allunyava de la superfície llefiscosa dels llocs comuns, deia coses incòmodes, desmuntava la joguina i en mostrava les peces d’una manera gairebé impúdica.
La malaltia com a metàfora és un assaig excepcional i –cosa més difícil- profètic: preveu, per exemple, el discurs comú o estandarditzat sobre la sida (una malaltia que en aquell moment encara no havia estat diagnosticada; ni tan sols tenia nom). Susan Sontag argumentava que les malalties que havien marcat certes èpoques van ser conceptuades com una metàfora del Mal, entès sovint com a càstig. D’aquesta manera, coses tan diferents com el bacil que provoca la tuberculosi o la degeneració cel.lular inherent al càncer acabaven en un mateix context: el de la metàfora. Sense tenir res a veure, el que es deia dels leprosos medievals no diferia gaire dels tuberculosos del segle XIX. Aquelles malalties eren percebudes com una taca moral, com un estigma, més que no pas com una simple pertorbació de la salut de les persones.
A mitjan dels anys vuitanta, quan la sida fou identificada com una infecció vírica, les tesis de Sontag es van confirmar d’una manera dramàtica: el malalt de sida era alguna cosa més que un malalt. Havia rebut un càstig pel fet de ser homosexual o drogoaddicte. Els milers d’infectats per altres causes no comptaven: eren uns damnificats indirectes, innocents, dels veritables castigats. És a dir, dels dolents. Més ben dit: dels culpables!. Convé rellegir Susan Sontag. Gratar la superfície de les coses és saludable.