A Alemanya i altres països d'Europa, l'acte on va participar fa poc la delegada del Govern d'Espanya a Catalunya, María de los Llanos de Luna Tobarra, tindria conseqüències penals, no només polítiques. La División Azul va ser la primera iniciativa internacional del govern facciós i il•legítim de Franco, i va consistir a donar suport militar coordinat al govern criminal del Tercer Reich alemany. Qualsevol homenatge a aquella orgia de sang resulta vergonyós. El problema és que encara és legal. L'enaltiment del terrorisme és una figura jurídica, i l'enaltiment del totalitarisme també hauria de ser-ho. Fa poc, el Govern espanyol va malgastar 280.000 euros al sinistre Valle de los Caídos, construït amb mà d'obra esclavitzada. Això sí: els nazis sempre són els altres. >llegir
A Veneçuela s'han quedat sense paper de vàter i altres productes de primera necessitat, cosa que ha obligat a adoptar un pla de xoc per part del govern de Maduro. No hi ha cap país a la Unió Europea, cap ni un, que tingui la riquesa natural o el potencial turístic d'aquest país americà. Tot i així, la República Bolivariana de Veneçuela, on es presumia d'haver eradicat bona part de la pobresa, naufraga. No és cap novetat. Va passar a l'Est d'Europa, a Cuba, a tot arreu. Com en els vells temps de Ceaucescu o Enver Hoxa, Maduro denuncia una obscura conxorxa d'especuladors i acaparadors: hi ha coses que, pel que sembla, no canvien mai. Des d'una perspectiva més ètica que no pas política, convé qüestionar la legitimitat d'un experiment d'enginyeria social que ja s'ha provat en tantes ocasions i que ha causat tants patiments inútils. >llegir
És sens dubte encomiable la tasca que els mitjans públics catalans estan fent per divulgar l'obra de Salvador Espriu, un dels millors poetes europeus del segle XX. En tot cas, hom té el dret a sospitar sobre la idoneïtat del format, perfectament adaptat als temps del Twitter però potser no gaire a les profunditats metafísiques de l'escriptor d'Arenys. Espriu requereix una lectura lenta i silenciosa, perquè el que vol expressar és justament el pas lent i silenciós de les hores, l'ombra breu i casual d'un núvol, la tonalitat verdosa del xiprer, l'ordre arquitectònic del capvespre. Durant molt de temps, Espriu va ser acusat de gèlid, críptic i inaccessible per al comú dels mortals. Ara, en el seu centenari, sembla un blogger loquaç que emet un tuit des del més enllà cada dos o tres hores. El canvi no deixa de resultar fascinador. >llegir
El primer va causar 405 morts i més de 1200 ferits. El segon podria ser molt pitjor, en cas que es produeixi un boicot, o bé una simple restricció d'importacions, per part d'Occident. Es tracta d'un dilema moral terrible, en la mesura que sense un gran toc d'atenció no hi haurà canvis en relació a les condicions dels treballadors, però amb mesures dràstiques es condemnarà milers i milers de persones a una misèria pitjor que l'actual. A la dècada del 1990, va passar una cosa semblant al Pakistan quan es va boicotejar la importació de material esportiu com a conseqüència de la denúncia d'una ONG: els nens treballadors van passar a ser nens captaires. En tot cas, la tragèdia de Bangla Desh haurà servit per entendre el sòrdid misteri del baix preu de determinats productes d'ús diari. No n'hi ha cap, de misteri. Convé, doncs, ser conscients de què passa quan comprem, i també quan no comprem. >llegir
Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01
© 2013 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis