IDEES, revista de temes contemporanis

Summary

Jordi Pujol i Felipe González, probablement els dos personatges més importants de la política catalana i espanyola dels primers anys de l’actual etapa democràcia, dialoguen sobre la grandesa i la misèria de la política. Amb un ritme àgil i molt amè, els dos ex presidents plantegen alguns dels temes de major interès de l’activitat política contemporània: el necessari compromís dels polítics amb els afers públics; la necessitat de que les persones arribin a la política amb una formació prèvia; la creixent professionalització de la política; la conveniència de que els polítics no es vegin sotmesos a dependències externes i gaudeixin del màxim marge d’autonomia possible; les relacions entre el món de la política i el de l’economia, entre d’altres. En definitiva, els dos líders debaten sobre la duresa de la política i sobre la necessitat que aquesta recuperi el prestigi social que sembla haver perdut.

El diàleg entre els dos grans veterans de la política –“tot terrenys”, en paraules del propi Felipe González–, va precedit d’una informativa introducció acadèmica del professor Manuel Castells sobre la crisi de la legitimitat política que s’està donant a tot el món: una proporció majoritària dels ciutadans no se senten representats pels seus governants. És una situació paradoxal, perquè aquesta crisi de les institucions democràtiques arriba en el moment en què bona part del món accedeix per primera vegada a la democràcia.