IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Front page

logotip IDEES Assaig Breu

IDEES Short Essay Collection

Angle Editorial

Portada

5. La condició postmoderna

Jean-François Lyotard

First edition: 2004

ISBN: 84-96103-54-4

189 pages

 

Summary

L’any 2004 se celebra el 25è aniversari de la publicació de <i>La condició postmoderna</i>, una obra que va marcar una època. Tot i tenir molta cura a no fer «futurologia», Jean-François Lyotard (1924-1998) descriu i prescriu, de manera freda i desapassionada, les principals tendències en els camps de la societat i el saber contemporanis, i els esdeveniments de l’últim quart de segle li han donat una bona part de raó. <p> En general, per «postmodernitat» cal entendre qualsevol revisió crítica del legat del racionalisme il•lustrat. Algunes d’aquestes impugnacions consideren que el projecte modern està simplement exhaurit; altres, que només està inacabat i cal actualitzar-lo. La postmodernitat va aparéixer, doncs, com la consciència d’una determinada situació històrica i, en conseqüència, apuntava a qüestions que van molt més enllà del debat filosòfic de caire acadèmic. <p> La condició postmoderna a la qual es referia Lyotard, és encara la nostra pròpia condició? L’edat moderna va recórrer als grans relats (l’emancipació del ciutadà, la realització de l’Esperit, la societat sense classes) per legitimar o criticar els seus sabers i els seus actes. Però, on resideix la legitimació després dels relats? El saber postmodern pot ajudar a refinar la nostra sensibilitat per copsar les diferències i a reforçar la nostra capacitat de suportar l’incommensurable. <p> Aquesta primera edició en català de <i>La condició postmoderna</i> vol ser alhora un reconeixement del caràcter agosarat i innovador de l’obra i una constatació de la seva vigència.

<b>JEAN-FRANÇOIS LYOTARD</b> (1924-1998) va ser un dels màxims exponents del postestructuralisme o antihumanisme francès. A partir de la publicació de <i>La condició postmoderna</i>, precisament, els integrants d’aquest corrent de pensament (Foucault, Deleuze, Derrida, etc.) van ser identificats com a «postmoderns». <p> Lyotard va ser membre del grup «Socialisme ou Barbarie», preocupat per criticar alhora el capitalisme i la deriva burocràtica del sistema soviètic, però va escriure les seves principals obres filosòfiques després d’haver abandonat la militància marxista. <p> Professor durant molts anys de la Universitat Paris-VIII, Lyotard ens ha deixat una obra innovadora en la qual reflexiona sobre una gran varietat de qüestions, des del coneixement i la comunicació fins a l’espai, la ciutat i el paisatge, tot passant per l’art i la literatura. <p> A banda de <i>La condició postmoderna</i> - primera obra de Lyotard traduïda al català i el llibre que el va donar a conèixer internacionalment -, entre les seves obres cal destacar <i>Discurso, figura</i> (Gustavo Gili, 1979), <i>Economia libidinal</i> (Saltés, 1979) i <i>La diferencia</i> (Gedisa, 1988).

<b>PREMSA</b><p><li>FILELLA, X.<A HREF=http://www.idees.net/arxius_web/premsa/filella.pdf><font color=black> "<u>La fi de la modernitat</u>".</font></A> A: <i>Avui</i> (27 de maig de 2004).



Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Documents relacionats

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis