Resum
El mapa religiós català es troba en plena ebullició. Evangèlics, musulmans, budistes o ortodoxes són algunes de les confessions religioses, entre moltes altres, que, any rere any, obren nous centres de culte arreu del país. Alhora, les esglésies catòliques estan més buides que dècades enrere, els rituals laics de casament guanyen popularitat i els escenaris urbans esdevenen terra fèrtil per a l’expansió de moviments que, a mig camí entre la filosofia i la religió, promouen noves formes d’espiritualitat. Les transformacions en el camp de la religió, però, fan emergir noves polèmiques: debats sobre el rol dels símbols religiosos a l’esfera pública, manifestacions de veïns contra la ubicació d’espais de culte o discussions entorn el finançament de les organitzacions religioses. Controvèrsies que, sovint, denoten el desconeixement general, els clixés i els estereotips sobre el fet religiós plural a casa nostra.
Aquest assaig, mereixedor del VII Premi IDEES d’Assaig Breu, neix amb la voluntat de transcendir la mirada més immediatista, i a voltes esbiaixada, entorn aquestes qüestions. Amb aquest objectiu, l’assaig ubica les polèmiques més recents en un context històric més ampli, mostrant que la diversitat religiosa no és fruit exclusiu de les darreres migracions i que els debats sobre el rol de la religió a l’esfera pública es remunten a més d’un segle enrere. És imprescindible recordar que la història catalana és plena d’heretges, heterodoxes, lliurepensadors i creients de religions diverses que han jugat un paper clau en fer del nostre un país més complex i més respectuós amb la diversitat