IDEES, revista de temes contemporanis

Resum

Globalització i identitat són dues de les més importants claus d'interpretació d'aquest començament de segle XXI. Per a Javier de Lucas, la reivindicació del reconeixement de l'especificitat identitària no és només una reacció davant el moviment homogeneïtzador del model imperant de globalització, sinó que constitueix un factor decisiu en el procés de transformació de la política, de les seves categories i de les seves institucions.

Per això, a diferència del que es fa sovint, l'autor no aborda la tensió entre globalització i identitat des de la dimensió cultural, sinó des d'alguns aspectes de l'àmbit polític i jurídic, tot explorant alhora els indicis de reconstrucció de les «noves identitats» sorgides del darrer procés de globalització. De Lucas s’interessa, concretament, per les identitats culturals i nacionals i per les noves identitats produïdes pels processos migratoris que, en ambdós casos, obliguen a replantejar qüestions bàsiques del vincle social i del contracte polític amb la ciutadania.

La clau de la discussió consisteix a prendre’s seriosament el pluralisme normatiu com a factor bàsic de legitimitat democràtica, i això implica, entre altres coses, revisar alguns supòsits bàsics de la teoria liberal de la democràcia; adoptar mesures orientades a admetre institucionalment el caràcter pluricultural de l’esfera pública, i regular el reconeixement del drets dels agents de la diferència cultural a la participació en la decisió i en la gestió política des de la seva pròpia diferència.

Enfront del risc, tantes vegades denunciat, que el debat identitari actuï com una cortina de fum que oculti els problemes reals ?els d’igualtat, els de participació real en el poder i la riquesa?, el professor De Lucas subratlla que aquest debat és, precisament, un indicador dels termes reals en què es presenten aquests problemes de justícia entre grups.

Per tot això, resulta evident l’oportunitat i la transcendència de plantejar, des d’aquesta perspectiva, una reflexió sobre globalització i identitats a Catalunya i a Espanya, i contribuir així a l’acomodació política ?i no sols jurídica? del pluralisme cultural i nacional.