IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

logotip IDEES Assaig Breu

Col·lecció IDEES Assaig Breu

Angle Editorial

Portada

5. La condició postmoderna

Jean-François Lyotard

Primera edició: 2004

ISBN: 84-96103-54-4

189 pàgines

 

Resum

L’any 2004 se celebra el 25è aniversari de la publicació de La condició postmoderna, una obra que va marcar una època. Tot i tenir molta cura a no fer «futurologia», Jean-François Lyotard (1924-1998) descriu i prescriu, de manera freda i desapassionada, les principals tendències en els camps de la societat i el saber contemporanis, i els esdeveniments de l’últim quart de segle li han donat una bona part de raó.

En general, per «postmodernitat» cal entendre qualsevol revisió crítica del legat del racionalisme il•lustrat. Algunes d’aquestes impugnacions consideren que el projecte modern està simplement exhaurit; altres, que només està inacabat i cal actualitzar-lo. La postmodernitat va aparéixer, doncs, com la consciència d’una determinada situació històrica i, en conseqüència, apuntava a qüestions que van molt més enllà del debat filosòfic de caire acadèmic.

La condició postmoderna a la qual es referia Lyotard, és encara la nostra pròpia condició? L’edat moderna va recórrer als grans relats (l’emancipació del ciutadà, la realització de l’Esperit, la societat sense classes) per legitimar o criticar els seus sabers i els seus actes. Però, on resideix la legitimació després dels relats? El saber postmodern pot ajudar a refinar la nostra sensibilitat per copsar les diferències i a reforçar la nostra capacitat de suportar l’incommensurable.

Aquesta primera edició en català de La condició postmoderna vol ser alhora un reconeixement del caràcter agosarat i innovador de l’obra i una constatació de la seva vigència.

JEAN-FRANÇOIS LYOTARD (1924-1998) va ser un dels màxims exponents del postestructuralisme o antihumanisme francès. A partir de la publicació de La condició postmoderna, precisament, els integrants d’aquest corrent de pensament (Foucault, Deleuze, Derrida, etc.) van ser identificats com a «postmoderns».

Lyotard va ser membre del grup «Socialisme ou Barbarie», preocupat per criticar alhora el capitalisme i la deriva burocràtica del sistema soviètic, però va escriure les seves principals obres filosòfiques després d’haver abandonat la militància marxista.

Professor durant molts anys de la Universitat Paris-VIII, Lyotard ens ha deixat una obra innovadora en la qual reflexiona sobre una gran varietat de qüestions, des del coneixement i la comunicació fins a l’espai, la ciutat i el paisatge, tot passant per l’art i la literatura.

A banda de La condició postmoderna - primera obra de Lyotard traduïda al català i el llibre que el va donar a conèixer internacionalment -, entre les seves obres cal destacar Discurso, figura (Gustavo Gili, 1979), Economia libidinal (Saltés, 1979) i La diferencia (Gedisa, 1988).

PREMSA

  • FILELLA, X. "La fi de la modernitat". A: Avui (27 de maig de 2004).



  • Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

    Documents relacionats

    avís legal | crèdits | contactar | backoffice

    Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

    © 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis