IDEES, revista de temes contemporanis

Resum

Des dels anys 90, el terme “postnacionalisme” s’ha desplegat com un mot d’ordre paral•lelament a la idea de globalització. Al fons d’aquestes idees hi trobem la comprovació de que avui les empreses multinacionals i el capital financer determinen la política dels governs i a la pràctica suspenen la sobirania de la majoria dels estats. Ara bé, a mesura que els fluxes de capital esdevenen més imprevisibles i que el binarisme “Occident i la resta” es buida de sentit, els llegats imperialistes dels estats-nació clàssics es fan menys sostenibles. Arribats en aquest punt, els estats centralitzats troben cada cop més difícil legitimar la repressió de les exigències de sobirania interdependent que s’alcen de l’interior d’unes fronteres cada cop més virtuals. Actualment es repensa l’estat i amb ell tot l’espai polític. Aquest context no anuncia la desaparició de la política nacional sinó la multiplicació dels seus centres i un salt qualitatiu en la necessitat de col•laboració. Tot i així, la tensió existent entre models polítics historicistes i models abstractes o idealitzats ens obliga a preguntar-nos quina mena de nacionalismes sorgiran a remolc de la globalització.