IDEES, revista de temes contemporanis

Resum

La crisi de la institució escolar –els seus motius de fons, no les reformes legislatives conjunturals– és un tema que, d’uns anys ençà, causa preocupació i provoca debats aferrissats entre els diversos col•lectius implicats. Alguns signes de la decadència de l’escola podrien ser la desaparició de l’esforç personal de l’alumne i la seva substitució per didàctiques de l’interès; el zapping com a forma predominant de la pràctica intel•lectual; la renúncia progressiva a la redacció de textos complexos i a la seva exposició oral; la progressiva introducció de pràctiques de «debat», que reforcen el costum de l’alumne de blindar-se darrera de la seva opinió; o el dogma que el paper fonamental de l’escola és el foment de l’autonomia de l’individu. En aquest esplèndid assaig –que va rebre una menció especial del jurat del Premi IDEES d’Assaig Breu en l’edició del 2003–, Gregorio Luri afirma que aquesta realitat significa la fi del projecte pedagògic de l’escola republicana francesa i del model de societat que aquesta volia contribuir a crear (en la que la instrucció pública, la ciutadania i la república formaven un tot). A través d’un subtil joc de desvetllaments successius, l’autor defensa la importància de la responsabilitat personal (que significa assumir el deute que l’alumne té amb la societat i amb les generacions que l’han precedit) i critica l’absència dels conceptes de «criteri», «virtut» i «voluntat» en el vocabulari (i en la pràctica) pedagògic actual.