IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

logotip Colecció Temes Contemporanis

Col·lecció Temes Contemporanis

Editorial Proa

Portada

24. Les esquerdes del liberalisme polític. Una crítica filosòfica a John Rawls

Joan Vergés Gifra

Primera edició: 2006

ISBN: 84-9809-013X

350 pàgines

 

La teoria del liberalisme polític rawlsià no és útil per aquells que pensen el pluralisme polític només en forma de pluralisme nacional

Resum

El liberalisme polític és la ideologia o tradició política dominant de les nostres democràcies occidentals. Ho és tant des del punt de vista històric pel que fa a les seves conquestes institucionals, com des del punt de vista del pensament pel que fa a les seves conquestes teòriques. Tanmateix, en termes de pensament polític, el liberalisme polític és una família ben heterogènia. En aquest llibre, s’analitza i es critica la proposta d’una de les figures centrals d’aquesta família, probablement la més important de totes: el filòsof nord-americà John Rawls. L’any 1974, Robert Nozick, inspirador del corrent neoliberal i adversari de Rawls, va escriure el següent: «Avui dia, els que fan filosofia política han de treballar segons la teoria de Rawls o bé explicar per què no ho fan». El llibre que teniu a les mans vol contribuir a desgastar internament aquest paradigma rawlsià que ha dominat el pensament polític durant aquests últims trenta anys. El missatge que pretén traslladar l’obra és que potser ha arribat el moment d’afirmar que «avui dia, qui vol fer filosofia política no cal que treballi segons la teoria de Rawls, ni cal que expliqui per què no ho fa».

Sumari


Agraïments.

Introducció.

Primera part: l'edifici.
    La filosofia política de Rawls
  1. La relació entre el liberalisme polític i la teoria
  1. El liberalisme polític
  1. La concepció de la justícia com a equitat
  1. Una concepció complexa de la justificació:coherentisme i constructivisme
  1. La teoria rawlsiana de la justícia internacional
  1. Les quatre funcions de la filosofia política.
    La filosofia política de Rawls segons la nova versió de pragmatisme de Richard Rorty
  1. Introducció
  1. Una primera semblança entre el liberalisme polític de Rawls i el nou pragmatisme de Rorty: la qüestió de la veritat
  1. Continuació i superació del projecte il·lustrat. La nova versió del pragmatisme de Rorty
  1. Segona semblança entre les filosofies de Rawls i de Rorty. La interpretació rortyana de la filosofia política de Rawls
  1. Conclusió

Segona part. L'esquerda dels fonaments.
    L'extensió aparent del principi de tolerància a la filosofia política mateixa. La qüestió de l'abstinència epistèmica
  1. Introducció: Torty es mereix una resposta?
  1. El doble nivell de justificació d'una concepció política. El pluralisme raonable en filosofia política
  1. La qüestió de l'abstinència epistèmica. Les crítiques de Dworkin, Raz, Estlund
  1. Conclusió
    El gir polític és un gir hermenèutic. Crítica a la interpretació hermenèutica. La qüestió dels fonaments poc profunds
  1. Introducció
  1. L'hermenèutica de referència: Gadamer
  1. El liberalisme polític i el gir hermenèutic
  1. Tres avantatges del gir hermenèutic
  1. Objeccions a la interpretació hermenèutica
  1. Conclusió
    La tensió entre el coherentisme i el constructivisme rawlsià. La solució fonherentista
  1. Introducció
  1. L'aspecte contractualista de la teoria de la justícia com a equitat
  1. Objeccions clàssiques a la idea de contracte social. Primer pas en l'intent de superació de les objeccions clàssiques.
  1. Segon pas en l'intent de superació de les objeccions clàssiques. El coherentisme i la concepció justificativa de l'equilibri reflexiu ampli. La temptació hermenèutica, un altre cop
  1. La tensió entre la posició original i la concepció coherentista pura de la justificació. Superació del coherentisme pur i de la temptació hermenèutica
  1. Els problemes de la concepció coherentista pura en filosofia moral: la crítica de Griffin
  1. Conclusió
    L'alternativa del contractualisme scanlonià. La qüestió de la raonabilitat
  1. Introducció
  1. La crítica general de Rawls a l'utilitarisme en termes de raonabilitat
  1. les dificultats de la victòria rawlsiana
  1. La crítica de Habermas a l'ús de la teoria rawlsiana del predicat "raonable"
  1. L'alternativa contractualista de Scanlon
  1. La crítica scanloniana a l'utilitarisme
  1. Conclusió

Tercera part. L'esquerda del consens per suposició.
    El consens per superposició: entre la irrellevància i la dependència comprehensiva
  1. Introducció
  1. El consens per superposició: les altres raons d'una noció
  1. El consens per superposició: les dificultats inicials d'una noció
  1. Entre la irrellevància i la dependència comprehensiva
  1. Conclusió
    Estabilitat sense consens, per superposició
  1. Introducció
  1. Les dues toleràncies: la tolerància com a pràctica i la tolerància com a virtut
  1. Models de societats estables per superposició, però sense consens
  1. El pluralisme de valors i el modus vivendi
  1. L'aquiescència com a base de la tolerància
  1. Conclusió: la política com a gestió del conflicte
    Liberalisme polític i pluralisme nacional
  1. Introducció
  1. El problema a partir d'una història gràfica
  1. L'alternativa de la secessió
  1. Tres justificacions hipotètiques de l'absència de plantejament del problema deñ plurinacionalisme en el liberalisme política
  1. Primera justificació
  1. Segona justificació
  1. Tercera justificació
  1. Conclusió

Epíleg.


Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Documents relacionats

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis