IDEES, revista de temes contemporanis

Sumari

Agraïments.

Introducció.

Primera part: l'edifici.

1. La filosofia política de Rawls
1. La relació entre el liberalisme polític i la teoria
2. El liberalisme polític
3. La concepció de la justícia com a equitat

Segona part. L'esquerda dels fonaments.

1. L'extensió aparent del principi de tolerància a la filosofia política mateixa. La qüestió de l'abstinència epistèmica
1. Introducció: Torty es mereix una resposta?
2. El doble nivell de justificació d'una concepció política. El pluralisme raonable en filosofia política
3. La qüestió de l'abstinència epistèmica. Les crítiques de Dworkin, Raz, Estlund
4. Conclusió

2. El gir polític és un gir hermenèutic. Crítica a la interpretació hermenèutica. La qüestió dels fonaments poc profunds
1. Introducció
2. L'hermenèutica de referència: Gadamer
3. El liberalisme polític i el gir hermenèutic
4. Tres avantatges del gir hermenèutic
5. Objeccions a la interpretació hermenèutica
6. Conclusió

3. La tensió entre el coherentisme i el constructivisme rawlsià. La solució fonherentista
1. Introducció
2. L'aspecte contractualista de la teoria de la justícia com a equitat
3. Objeccions clàssiques a la idea de contracte social. Primer pas en l'intent de superació de les objeccions clàssiques.
4. Segon pas en l'intent de superació de les objeccions clàssiques. El coherentisme i la concepció justificativa de l'equilibri reflexiu ampli. La temptació hermenèutica, un altre cop
5. La tensió entre la posició original i la concepció coherentista pura de la justificació. Superació del coherentisme pur i de la temptació hermenèutica
6. Els problemes de la concepció coherentista pura en filosofia moral: la crítica de Griffin
7. Conclusió

4. L'alternativa del contractualisme scanlonià. La qüestió de la raonabilitat
1. Introducció
2. La crítica general de Rawls a l'utilitarisme en termes de raonabilitat
3. les dificultats de la victòria rawlsiana
4. La crítica de Habermas a l'ús de la teoria rawlsiana del predicat "raonable"
5. L'alternativa contractualista de Scanlon
6. La crítica scanloniana a l'utilitarisme
7. Conclusió

Tercera part. L'esquerda del consens per suposició.

1. El consens per superposició: entre la irrellevància i la dependència comprehensiva
1. Introducció
2. El consens per superposició: les altres raons d'una noció
3. El consens per superposició: les dificultats inicials d'una noció
4. Entre la irrellevància i la dependència comprehensiva
5. Conclusió

2. Estabilitat sense consens, per superposició
1. Introducció
2. Les dues toleràncies: la tolerància com a pràctica i la tolerància com a virtut
3. Models de societats estables per superposició, però sense consens
4. El pluralisme de valors i el modus vivendi
5. L'aquiescència com a base de la tolerància
6. Conclusió: la política com a gestió del conflicte

3. Liberalisme polític i pluralisme nacional
1. Introducció
2. El problema a partir d'una història gràfica
3. L'alternativa de la secessió
4. Tres justificacions hipotètiques de l'absència de plantejament del problema deñ plurinacionalisme en el liberalisme política
5. Primera justificació
6. Segona justificació
7. Tercera justificació
8. Conclusió

Epíleg.