IDEES, revista de temes contemporanis

Contents

Introducció, Jaume Renyer i Enric Pujol.

PRIMERA PART. ESTAT NACIÓ A L'ÈPOCA MODERNA.

1. El pensament polític català a l'alta edat moderna : una aproximació
1. Quins són els autors del pensament polític català de l'alta edat moderna?
2. El discurs polític: la problemàtica de les fonts
3. Absolutisme i constitucionalisme en el pensament polític català: conceptes, etapes i disemblances territorials
4. Qüestions crucials
5. Teoria i pràctica polítiques
6. La circularitat internacional dels textos i de les idees
7. Un balanç

2. Catalunya i Castella, 1629-1659: imatges d'un conflicte?
1. Les xilografies de relacions, avisos i versos
2. Els gravats dels llibres
3. L'ús de la imatge de santa Eulàlia durant la guerra dels Segadors
4. A mode de conclusió

3. Ideologia política i catalanitat a l'empara de França al segle XVII: un cas per a la memòria
1. L'evolució personal
2. Ideologia i resultats
3. ConseqÚüències

4. El XVIII: un segle sense política?
1. La respresa del constitucionalisme
2. Una disidèrncia continuada
3. Memòries i projectes per Catalunya
4. Un nou concepte de nació
5. Capmany: l'historiadot dins la Història

SEGONA PART. FEDERALISME I REPUBLICANISME.

1. Federalisme i republicanisme
1. El nom de les coses
2. La república possible
3. La travessa del desert
4. L'ideal possible
5. I ara, què?

2. Els cercles intel·lectuals barcelonins a mitjan segle XIX. Un factor de modernització de l'àrea catalana,
1. Unes notes sobre la concreció d'agrupaments literaris i científics a la Barcelona de 1860
2. El cas de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País

3. A propòsit dels orígens del pensament sociològic a Catalunya

4. El pensament polític a la Lleida del Trienni Liberal
1. Introducció
2. Franciasco Martínez Marina
3. Josep Bassa
4. Reflexió final

TERCERA PART. CONSERVADURISME, CATOLICISME POLÍTIC I LIBERALISME.

1. Com pensaven les dretes catalanes? reflexió sobre els orígens del pensament conservador català
1. És que les dretes catalanes no tenen idees? Alguns problemes de les nostres mancances historiogràfiques
2. El camp ideològic dels conservadors catalans
3. Entre Càndid i Bonifaci, o els lómits del conservadurisme català

2. El pensament liberal: un eix central del pensament polític modern als Països Catalans
1. El nom no fa la cosa
2. La democràcia medieval i renaixentista: "Com Atenes..."
3. L'absolutisme: una substitució difícil
4. Una teoria general Liberal: Eudald Jaumandreu
5. Les revolucions liberals
6. Urbanisme i llibertat: Ildefons Cerdà
7. Llibertat és protecció
8. Centralisme, fedralisme, escolarització. Isabelins i carlins
9. La Primera Guerra Mundial i el liberalisme
10. La "Nova Economia": el "socialisme liberal"
11. La geopolítica catalana, una geopolítica no imperialista
12. De la "nació burgesa" a la "nació catalana"
13. Reconciliació, solidaritat, democratització, llibertats
14. Els mitjans de comunicació de massa són liberals?

3. El pensament polític a la primera etapa de de la Revista Jurídca de Catalunya (1895-1901): sufragi, representació i classes socials
1. Concepte de nacionalitat
2. Representació política. Crítica al sistema parlamentari
3. Funció i representació de les classes socials

4. El pensament polític a la Lleida del segle XIX (1808-1840)
1. Introducció
2. Liberals i absolutistes: bases ideològiques
3. La revolució liberal a Lleida: límits i discòrdies polítiques

QUARTA PART. CATALANISME, NACIONALISME I INDEPENDENTISME.

1. Catalanisme polític, nacionalisme i independentisme
1. Catalanisme és nacionalisme
2. Què és la nació?
3. La història del nacionalisme
4. Les claus de la nació

2. "El nostre ideal és Catalunya": assdaig i política en l'obra de Joan Baptista Xuriguera
1. Els orígens ideològics: del republicanisme al marxisme
2. El camí de Catalunya, la peça clau d'un exili
3. Una concepció cultural de la política

3. L'Orfeó Català: cant coral i catalanisme (1891-1951)
1. Un nou model de sociabilitat: la música coral
2. La vinculació al catalanisme: de la Unió Catalanista a la Lliga Regionalista
3. De la Dictadura de Primo de Rivera a la Guerra Civil
4. L'actuació de l'Orfeó Català durant la Guerra Civil i la postguerra

4. Retrat d'un separatista català: Josep M. Xammar i Sala (1901-1967)
1. Formació i primeres activitats polítiques, 1919-1923
2. L'aventura argentina, 1923-1931
3. Els anys de la Segona República: el Partit Nacionalista Català
4. La Guerra Civil. De nou Estat Català
5. L'exili definitu: França, República Dominicana i Mèxic

CINQUENA PART. ANARQUISME, SOCIALISME I COMUNISME.

1. Anarquimse, socialisme i comunisme
1. L'anarquisme
2. El socialisme fins al 1936
3. Els comunismes
4. El nou socialisme des de l'oposició al franquisme fins al Govern

2. Té futur el republicanisme català?
1. Què és el republicanisme avui?
2. El republicanisme és l'esquerra de la llibertat
3. La concepció republicana de la nació i el dret de l'autodeterminació
4. Recuperant valors: la laïcitat, el principi deliberatiu i el valor del treball
5. El republicanisme i els valors d'Occident
6. Contra el nou integrisme d'Estat
7. L'actitud davant el mercat
8. El Regne d'Espanya: sistema de dominació política i conflicte nacional català

3. Consideracions actuals sobre el concepte de revolució
1. Introducció
2. L'operació capital
3. La doble dualitat del subjecte de l'operació capital
4. Revolució
5. Tecnologia de la inconsistència i democràcia
6. Incís final

4. El marxisme en l'independentisme i l'independentisme en el marxisme
1. Perspectives d'aquesta vinculació
2. Naixement i desenvolupament
3. Teoria i pràctica
4. La prospectiva

5. Marxisme i qüestió nacional: l'aportació de Pierre Vilar
1. Un centenari deslluït?
2. La descoberta de Vilar als anys seixanta pel públic català i el seu impacte
3. "Història total", marxisme i qüestió nacional
4. A manera de balanç

SISENA. PART. IDEOLOGIES EMERGENTS.

1. Ideologies emergents i noves tecnologies

2. Ideologies tradicionals i emergents en un món en transformació
1. Idees versus ideologies
2. Emergència i crisi del moviment antiglobalització

3. Ideologies emergents a Catalunya
1. Un nou marc cultural per a unes noves formes col·lectives
2. Alguns elements d'interès i reflexió col·lectiva.