IDEES, revista de temes contemporanis

Euskadi: Pocs però decisius

Hi ha poca immigració estrangera. Polítiques força descentralitzades i ben dotades marquen l’absència de conflicte. El dilema principal gira entorn a la integració cultural en la identitat basca

El creixement econòmic del País Basc ha convertit aquest país en pol d’atracció per a la mà d’obra de la resta de l’estat durant molts anys. Avui la Comunitat Autònoma Basca té un nombre d’immigrants estrangers força inferior que la del conjunt de l’Estat (un 4,60% enfront d’un 9,90%). Les competències en matèria d’immigració estan molt descentralitzades dintre de les diverses administracions pròpies del país entre el govern basc, les diputacions forals i els ajuntaments i, en general, existeix una bona xarxa de serveis i de protecció social. Tot plegat, això ha ajudat a que el nivell de conflicte associat a la immigració sigui gairebé nul. La percepció social sobre la importància de la immigració estrangera és molt superior a la de la seva realitat numèrica, almenys si la comparem amb la d’altres zones similars. Circulen estereotips sobre l’excés d’immigrants, o la seva relació amb la delinqüència, però el dilema principal té arrel cultural, vista l’erosió històrica de la identitat basca. Abans que la immigració contribueixi a aquesta erosió, doncs, la idea dominant és que el millor model d’integració passa per l’assimilació.