IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Situacions inèdites, solucions noves

Diari de les idees | 18/11/2014

Imagen articulo

El procés polític que es viu a Catalunya és inèdit. No té precedents històrics i resulta poc rigorós comparar-lo a altres casos en aparença semblants (Quebec, Escòcia, etc.) Un fenomen d'aquestes característiques requereix solucions noves, inexplorades. I, per descomptat, imaginació, gosadia i una capacitat d'adaptació als esdeveniments gairebé instantània. La inèrcia fa que considerem els partits polítics com els actors principals del procés. Greu errada. Aquest moviment d'emancipació no és el resultat d'una estratègia partidista, ni encara menys electoral, sinó una expressió espontània de la societat catalana en el seu conjunt, davant de la perspectiva del carreró sense sortida de l'autonomisme. El procés va sorgir del mateix cor de la societat civil, i és molt probable que sigui justament aquesta el que el culmini, més que no pas els partits polítics. Les situacions inèdites obliguen a passar per camins poc transitats.


Us proposem ala lectura de l'article de Jaume López, "Democràcia: incompliments i reptes per al segle XXI", publicat al número 20 de la revista IDEES (Octubre/desembre 2003), on l'autor ressenya que a mesura que es va generalitzant la convicció que la democràcia és la millor forma de govern s'estén, en paral·lel, la preocupació per la seva possible crisi. A principis del segle xxi la implantació geogràfica de la democràcia abasta límits mai vistos, però la sensació que la democràcia està en decadència es va escampant entre els ciutadans de les democràcies amb més tradició. Aquest article assenyala els orígens d'aquest estat de coses, així com les possibles alternatives a la democràcia liberal, el model de democràcia actualment predominant.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis