IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Espanya, desvertebrada

Diari de les idees | 26/10/2012

Imagen articulo

La principal lliçó de les passades eleccions al País Basc i a Galícia és, sens dubte, l’ensorrament electoral del PSOE. A Galícia, la victòria prevista d’un Partit Popular sociològicament molt ben ancorat a la societat gallega ha tingut com a correlat el fet que per primeta vegada els vots sumats del BNG i de la nova formació d’esquerra radical de Xose Manuel Beiràs superen els vots obtinguts pels socialistes. A Euskadi, el PNV ha recuperat la seva transversalitat tot i la pèrdua d’escons. L’espectacular pujada de BILDU (tot i que no supera els resultats del conjunt de l’esquerra abertzale de finals dels anys vuitantes) s’ha de llegir en clau de regularització d’una situació anòmala creada per la il•legalització ad hoc que va impedir la seva participació als comicis anteriors. L’enfonsament del PSE és especialment significatiu si tenim em compte que la valoració de l’acció de govern de Patxi López no era especialment dolenta i que els efectes de la crisi econòmica i les retallades són menors a Euskadi. Això deixa pensar que el resultat negatiu dels socialistes bascos és el preu que han hagut de pagar per haver estat els impulsors amb el PP de la marginalització electoral de bona part de la ciutadania basca a les eleccions de 2009. Però més enllà de tot això, la davallada dels socialistes –no gens circumstancial- certifica la fi del PSOE com el gran partit que va liderar la Transició, modernitzar moltes estructures bàsiques i culminar la integració a Europa. Més encara, la seva progressiva pèrdua de pes social i electoral significa també la fi del PSOE com a eix vertebrador d'una possible Espanya alternativa (amb totes les prevencions que calguin) a l'Espanya renacionalitzada pregonada per Aznar i la FAES.


Us convidem a la lectura de l’article “Pluralitat i Estat”, d’Àngel Castiñeira, publicat al número 4 de la revista IDEES (Octubre/desembre 1999) on l’autor subratlla que la lògica de les majories atorga un nivell subaltern a les nacions minoritzades i aspira a la consolidació d’una única identitat nacional, l’espanyola. La lògica de les nacionalitats històriques, en canvi,  aspira a un tracte no subordinat entre les diverses nacions que formen l’Estat espanyol. Per consegüent, no hi pot haver una d’identificació plena amb el marc constitucional si els membres de les diverses comunitats nacionals que l’integren no gaudeixen d’un grau satisfactori d’autonomia.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis