IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

La dignitat de la matèria

Diari de les idees | 10/02/2012

Imagen articulo

Ningú ja no dubta a aquestes alçades que Antoni Tàpies (1923-2012) va crear un llenguatge artístic propi i perfectament reconeixible que, en la seva maduresa, no podia identificar-se ni amb l'arte povera, ni amb l'informalisme ni amb l'abstracció. Picasso feia picassos, Miró feia mirós i Tàpies feia tàpies: qualsevol altre adjectiu violentaria l'originalitat d'aquests tres pintors. Però, què és un tàpies? La majoria dels artistes plàstics parlen del "suport material" on poder expressar les seves idees. Tàpies va trencar aquesta contraposició tot atorgant dignitat estètica a la matèria en si mateixa, mostrant-ne descarnadament els plecs informes, les rugositats orgàniques, el frec intemporal de la terra o dels teixits. Un Tàpies és això, però també constitueix sovint un concentrat d'idees en una sola figura, com una mostra la seva incansable reflexió entorn de la figura de la creu o de les lletres. Tàpies era un lector que pintava, o un pintor que llegia, i aquest fet es percep amb una extraordinària claredat en les seves darreres grans obres. Tàpies va assolir forma part d'un club exclusiu i semànticament contradictori: el dels "avantguardistes clàssics". Parlar d’avantguardes clàssiques" és un oxímoron, evidentment, però en aquest cas no ens queda més remei que assumir-lo. Per il•lustrar la notícia us deixem amb l’article de Daniel Arenas , ¿Perquè ens importa l’art?, publicat al número 21 de la revista IDEES (Gener-març 2004)


 Tothom està d’acord en què l’art és, en tots els sentits, un bé molt important, però aquest consens es difumina quan provem d’argumentar el perquè d’aquesta importància. Les perspectives autonomista, funcionalista i contextualista presenten problemes per oferir una resposta convincent a la pregunta plantejada. Al seu torn, la visió postestètica i les propostes que entenen l’art com un joc presenten altres dificultats. Totes les perspectives esmentades ofereixen solucions diferents i irreconciliables, però cadascuna d’elles aporta elements imprescindibles per a entendre l’art i l’experiència estètica.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis