IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Reformes fiscals i miratges socials

Diari de les idees | 01/07/2014

Imagen articulo

Una reforma fiscal (o electoral, o sanitària, o museològica, o el que sigui) no es fa mai en abstracte, sinó pensant en un determinat teixit social (o en una distribució demogràfica concreta, o en un mapa hospitalari predeterminat, etc.) En si mateixa, cap reforma no és bona ni dolenta. El que la fa eficaç o ineficaç és el fet d'adequar-se intel·ligentment a una situació real, no imaginària. És probable que la reforma fiscal que planteja Cristóbal Montoro parteixi d'una Espanya que ja no existeix: les classes mitjanes reals -no les fictícies que va desmuntar la crisi- ja no són hegemòniques. Qualsevol reforma fiscal hauria de partir d'aquesta senzilla constatació. Perquè resulta que el problema no rau en els trams ni en les magnituds percentuals de l'IRPF, sinó en l'existència o inexistència dels sectors de la població on s'han d'aplicar.


Il·lustrem el nostres propòsit amb l'article de Carles Boix, "Sobirania fiscal, eficiència econòmica, i equitat distributiva", publicat al número 34 de la revista IDEES (Gener-abril 2012) on l'autor afirma que segons les darreres estimacions de la conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, el dèficit fiscal català equival al 8,4 per cent del PIB regional. Aquesta xifra, molt superior a les que suporten altres regions europees amb una renda per càpita similar (a Alemanya el dèficit fiscal màxim se situa al voltant del 4 per cent del PIB de les regions que són contribuents netes), és, com argumenta l'autor d'aquest article, la conseqüència directa d'un sistema fiscal a Espanya que genera greus distorsions econòmiques i que ara mateix no compleix amb uns criteris mínims d'equitat distributiva.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis