IDEES, revista de temes contemporanis

Cap al desgreuge

En el passat, les inversions espanyoles d’infraestructures a Catalunya s’han situat per sota del seu pes demogràfic i econòmic (-48%). En els dos darrers anys sembla que es corregeix la tendència. En part això es deu a les obres puntuals del TGV i aeroports, però també a l’admissió general del dèficit.

Fins al 2013, Catalunya ha de rebre una injecció de 35.557 milions d’euros en infraestructures, segons els càlculs que es desprenen del nou Estatut de Catalunya de 2006. De fet, en els darrers anys ja s’ha començat a notar una millora, en part per les obres del tren de gran velocitat (TGV) i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, però en part també per la pressió de les disposicions legals que figuren a l’esmentat Estatut.

L’estudi que les economistes Núria Bosch i Marta Espasa han lliurat a www.idees.net apunta algunes dades conegudes: en el període 1991-2008, les despeses d’infraestructures per part de l’estat significaven un 0’73% del PIB català, mentre al conjunt d’Espanya assolien el 1’08% del PIB. Calia remuntar un diferencial, doncs, del 48%. Estava clar que els criteris per assignació d’inversions no eren d’eficiència econòmica, sinó més aviat política.

Les autores assenyalen, com a novetat principal dels dos darrers anys, que la desviació crònica de recursos està sent esmenada. Si s’acaben confirmant les previsions i la despesa es materialitza, això significarà que ha prosperat la visió catalana del problema. S’haurà reconegut que hi havia un dèficit considerable, aliè a principis econòmics, i que calia reparar-lo. El pacte financer contingut a l’Estatut, si realment el canvi es manté, serà més a prop d’assolir els objectius marcats.