IDEES, revista de temes contemporanis



Portada

imprimir

Un referèndum ajustat: Montenegro

Opinió | 11/01/2011

Imagen articulo

Montenegro va ser l’última de les repúbliques iugoslaves en assolir la seva independència, a la qual va accedir de forma gradual, guanyant espais de sobirania, fins que un referèndum amb un resultat ben ajustat va certificar la secessió. Avui en dia la poca solidesa de l’economia i la fragmentació ètnica dibuixen un panorama incert.



La República Federal de Iugoslàvia, després de les secessions d’Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Macedònia havia quedat reduïda a Sèrbia, amb les províncies de Voivodina i Kosovo, i Montenegro, amb qui hi havia una entesa cordial. De fet, el nom oficial de l’estat va deixar d’anomenar-se Iugoslàvia per dir-se Unió de Sèrbia i Montenegro, marcant ja un fort caràcter confederal i amb una clàusula constitucional d’autodeterminació. Belgrad i Podgorica compartien ja només política exterior i defensa.

La unió perdia sentit, i els partidaris de la independència, impregnats per un discurs econòmic fortament liberal, van aconseguir guanyar un referèndum per un ajustat 55,5 de vots favorables contra un 44,5 de vots contraris, aconseguint pels pèls la legitimitat internacional necessària. L’estat resultant està marcat per les dificultats d’una economia mancada de solidesa, llastada per unes privatitzacions poc transparents, la manca d’estratègia per part del Govern i amb una presència remarcable de corrupció.

La diversitat ètnica, amb montenegrins i serbis majoritàriament, però també amb croats, bosnis, albanesos i altres minories presents, també dificulta la cohesió nacional i queda reflexada a un parlament fragmentat.

 

 

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01

© 2014 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis