IDEES, revista de temes contemporanis

Suïssa: La veu (rigorosa) de l’experiència

Un de cada cinc habitants són estrangers. Polítiques molt estrictes i molt descentralitzades han marcat l’estabilitat del país. Destaca una forta xenofòbia dels ciutadans i un marcat divorci dels nouvinguts amb la identitat suïssa.

El creixement econòmic de Suïssa, sense interrupció durant les guerres mundials, ha convertit aquest país en pol d’atracció per a la mà d’obra temporal. Avui, la Confederació Helvètica bat rècords en immigració (assolint el 20’6% de la població). La progressió ha estat gradual i acompanyada de mesures rigoristes. L’entrada al país es fixa per quotes estrictes, el qual ha facilitat que la immensa majoria dels nouvinguts siguin europeus. La nacionalització exigeix 12 anys de residència, proves d’història i cultura i altres requisits. Les competències en matèria d’immigració estan molt descentralitzades. Alguns cantons permeten el dret a vot, d’altres no i encara d’altres ho deixen en mans dels municipis. Els permisos de residència són cosa dels cantons; els permisos de treball són regulats de forma compartida amb l’estat, i les nacionalitzacions són corresponsabilitat dels tres nivells de govern (estat, cantons i municipis). Tot plegat, l’any 2007 l’OMD va qualificar Suïssa com un exemple d’èxit en matèria d’immigració. Però el procés ha passat factura. La integració és tan laboriosa que molts immigrants senten refús cap a la identitat suïssa, i una part d’ells cauen fàcilment en la marginalitat (més de la meitat de les condemnes judicials afecten els estrangers). Alhora, els ciutadans suïssos marquen distàncies cap als forasters; un de cada dos es declara xenòfob i la UDC, partit amb tocs racistes, va ser la formació més votada l’any 2007 amb un 29%.