
L’estudi encarregat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) a diversos experts internacionals, permet algunes conclusions. En un conjunt de 12 casos comparables (per magnitud, situació política i/o realitat cultural), els Països Catalans hi despunten tot fregant el 15% d’estrangers, arribats en pocs anys i de procedència molt diversa. Això col•loca el nostre país al capdamunt de la llista de la UE, i en l’escena internacional s’aproxima a estats com Suïssa (amb un percentatge d’estrangers superior però més d’origen europeu). El lideratge també es pot estendre al model de convivència, perquè a diferència d’altres casos estudiats, el fort flux migratori no ha provocat conflictes de relleu. L’absència de corrents xenòfobs destacats, fenòmens de marginalitat menors o un apreciable creixement econòmic indiquen, entre d’altres símptomes, que els costos socials de la immigració han estat de moment ben assumibles. Caldrà esperar, naturalment, a veure com evoluciona la realitat en els propers anys. Les arrels d’aquest particular patró de convivència poden ser diverses. D’una banda, els factors diguem-ne imprevisibles: el caràcter recent del procés, la bona marxa de l’economia, les vàlvules que ofereix l’economia submergida, la baixa natalitat dels autòctons... D’altra banda, és evident que els factors previsibles també han tingut el seu pes: unes polítiques poc punitives (per convicció o per manca de competències), uns serveis d’acollida molt descentralitzats, una integració cultural encoratjada però no forçada... Tot indica que cal aprofundir en aquesta línia si es vol afiançar el model esmentat.
Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 553 90 13 | Fax +34 93 553 90 20
© 2008 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis