IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

El sentit profund dels valors

Diari de les idees | 20/04/2012

Imagen articulo

Els estudis acadèmics sobre valors han proliferat molt en els darrers anys, i les obres divulgatives sobre qüestions axiològiques s'han multiplicat d'una forma inaudita. De valors en parlen els polítics i els entrenadors de futbol, els cuiners i els dissenyadors, els directius de grans empreses i les associacions de consumidors, els filòsofs i els directors d'orquestra. En aparença, això és positiu; però, ¿no estarem potser davant d'una moda, en el sentit més banal de la paraula? Convé no descartar aquesta possibilitat i, en conseqüència, convé subratllar que dels valors també se'n pot parlar d'una altra manera: com d'una cosa que té un sentit molt profund en la mesura que guia la nostra acció i, en conseqüència, condiciona el nostre futur, tant a nivell individual com col·lectiu. Els darrers fets d'actualitat, des de la usurpació de l'empresa Repsol YPF per part del govern argentí fins a la conducta gens exemplaritzant del rei d'Espanya, passant per altres fets més o menys vistosos, corroboren la necessitat d'insistir en aquest tema, i de fer-ho tot just des de la seriositat i el rigor. Parlem de valors, sí, però no de qualsevol manera.


Us convidem a la lectura de l’article “Valors per a una nova societat”, d’Àngel Castiñeira, Marià Corbí i Raimon Ribera, publicat al número 6 de la revista IDEES (Abril-juny de 2000). Abordar el tema dels valors causa a molts incomoditat i inquietud. D'una banda, hi ha la consciència pública de viure una etapa de canvi social i normatiu que provoca un cert malestar o, millor encara, un cert desconcert pel que fa a la vivència i transmissió de valors, tant en l'àmbit privat com en el públic. Però d'una altra, molts dels que hem perdut la innocència moderna en el poder taumatúrgic de les paraules desconfiem dels discursos moralistes i ens hi apropem amb una mena de vacuna antisermons. La raó és ben òbvia, hem vist i hem patit massa vegades el divorci entre les paraules i els fets, la incoherència entre la moral predicada i la moral practicada o, com diria el professor Aranguren, la distància que hi ha entre la moral pensada i la moral viscuda.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis