IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Estònia: A cop de liberalisme

Opinió | 08/11/2010

Imagen articulo

Estònia va aprofitar l’esfondrament soviètic per accedir a una independència ràpida i incruenta. Un cop constituïda en estat, aquesta república bàltica ha aplicat programes polítics fortament liberals que s’han traduït en un creixement econòmic ràpid, frenat en sec amb la recent crisi financera


Les tres repúbliques bàltiques van ser les primeres a marxar d’una Unió Soviètica agonitzant. Però a diferència de Lituània i Letònia, la pressió militar de Moscou no es va fer sentir amb força a Estònia. Després d’un referèndum on fins i tot els prorussos van participar demanant el no, tot legitimant-lo, la república bàltica més septentrional recuperava en 1991 la independència perduda cinc dècades abans pel pacte Molotov-Ribentropp.

La integració de la minoria russa, una quarta part de la població, continua essent un dels temes recurrents a l’agenda política estoniana, tot i que ha generat menys inestabilitat que a països veïns. Per altra banda, el seu desenvolupament com a estat ha estat marcat per un decantament polític cap a posicions liberals i conservadores i una forta occidentalització, mirant amb insistència cap a la Unió Europea i l’OTAN. Receptes econòmiques amb impostos baixos i facilitats per la inversió estrangera han propiciat un creixement ràpid i han ajudat a l’imminent entrada a la zona euro. Aquest creixement, amb els serveis socials com a víctima, s’ha vist tallat bruscament per la crisi econòmica internacional.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis