IDEES, revista de temes contemporanis

Illes Balears: Una onada rere l'altra

Les illes, destí turístic mundial, acullen des de fa dècades un nombre considerable d’estrangers, tant estacionals com permanents. No hi ha conflicte obert però sí una clara preocupació per la sostenibilitat del procés.

En menys d’un segle, les illes Balears han passat de societat rural a una economia trepidant basada en el turisme i els serveis. La immigració ha estat constant, primer des d’altres regions espanyoles, i en els darrers anys amb l’arribada creixent d’estrangers. Aquest segon procés obeeix a una primera fase de motivació residencial, per part de població nord-europea, i en els darrers 15 anys s’hi agrega una immigració de caràcter laboral. En conjunt, la població estrangera frega ara el 20% del total. En aquesta xifra, lògicament, no s’hi compta la immigració peninsular, que ja ha hagut de passar un procés d’integració desigual. Cal tenir en compte, a més, que l’arribada massiva de visitants estacionals posa a prova les capacitats en matèria d’infraestructures, serveis públics, paisatge i convivència social i cultural. Per tant hi ha moltes tipologies d’immigrants a les Illes, i una abundància de problemàtiques ben diverses. Fins ara els canvis, que han disparat la demografia balear, no han provocat rebuig més enllà de grupuscles minúsculs. S’hi detecta, però, una preocupació forta per l’impacte que pugui tenir tot plegat en el territori i en la societat autòctona, que se sent amenaçada de minorització.