IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

1992: la memòria que no va ser

Diari de les idees | 11/10/2012

Imagen articulo

Totes les comunitats humanes, siguin imperis o barriades, famílies o Estats, fan regularment exercicis de catarsi col•lectiva. Es repensen, es remiren, proven d'entendre's a si mateixos. Fins i tot es reinventen. Sovint, la temptativa és fallida, i fins i tot dolorosa, però sempre paga la pena. La celebració de la Hispanidad -Día de la Raza en temps de Franco- fa pensar en una gran oportunitat perduda l'any 1992, arran de la commemoració del Vè centenari del descobriment i posterior colonització d'Amèrica. Era el moment ideal per contemplar honestament la identitat d'Espanya, per connectar un passat amb un futur sense recórrer a mites històrics tronats ni adulteracions. El govern de Felipe González ho va plantejar, però, com un aparatós i caríssim exercici d'autocomplaença, on al genocidi, per exemple, se li deia "encuentro". L'any 2012, vint anys després, la identitat d'Espanya segueix sent tan problemàtica com el 12 d'octubre del 1992.


Us proposem la lectura de l’article “En el llindar de la memòria. La memòria col·lectiva entre l’experiència personal i la identitat política”, de Jeffrey A. Barash, publicat al número 35 de la revista IDEES (Maig/agost de 2012), on l’autor analitza la importància política de la distinció entre dos nivells d'allò que sovint reunim sota el terme "memòria col·lectiva": records que són retinguts a través de l'experiència directa de grups o associacions d'una dimensió limitada, i records que rarament són l'objecte de l'experiència directa i que constitueixen els esdeveniments que caracteritzen les identitats de les societats de masses.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis