
Una de les coses que sorprenen més en l'era del Twitter i del mur del Facebook és la immensa quantitat de coses que es poden arribar a dir i a llegir al cap del dia. Aquesta loquacitat desbocada coincideix amb la pràctica desaparició del debat d'idees. I ara arriba la pregunta terrible: es tracta d'una paradoxa o bé d'una conseqüència lògica? Respondre aquesta pregunta provoca un cert vertigen, en la mesura que ens situa davant d'un mirall gens agradable. ¿Resulta simplement imaginable que els darrers grans debats de la cultura occidental s'haguessin pogut dur a terme amb píndoles de 140 caràcters, posem per cas? Algú creu de debò que es pot parlar de post-estructuralisme al mur del Facebook? En abstracte, la resposta és que sí, per suposat. El problema és que no vivim en un món abstracte, sinó en una realitat concreta on les coses són molt i molt diferents. Deixar de banda el món dels llibres -de paper o digitals: aquesta no és la qüestió- ha de comportar per força conseqüències substancials, de la mateixa manera que la irrupció massiva d'aquests objectes plens de lletres i d'idees també ens va transformar radicalment. No es tracta de ser un apocalíptic o un integrat tecnològic, sinó justament de no amagar el cap sota l'ala amb aquesta contraposició / excusa. Fem-nos la pregunta, doncs: és possible un veritable debat d'idees en l'era del Twitter?
Al número 8 d'IDEES (Octubre-desembre de 2000), ara fa 12 anys, l'actual director del CETC, Ferran Sáez Mateu, publicava l'article Tornar a pensar que adjuntem.
Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01
© 2013 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis