IDEES, revista de temes contemporanis

Trens com els suïssos

Es proposa obrir el tren al 94% de la població catalana i dotar de connexions ràpides les zones amb més de 50.000 habitants. S’assegura que amb una inversió modesta, es pot convertir el ferrocarril en el transport més eficient, econòmic i pràctic de Catalunya.

Arran de l’anomenada crisi d’infraestructures del 2007, Pau Noy sosté que el que realment ha entrat en crisi és el model de mobilitat català. Arran dels canvis de les darreres dècades (creixement del nivell de vida, expansió del territori urbanitzat, greuge constructor amb Madrid i primacia del vehicle privat), aposta clarament per una potenciació del transport públic comparable al que s’ha fet en altres indrets d’Europa.

L’autor adopta el projecte Pla Tren 2014, de l’associació PTP, que s’inspira en plans com el de Suïssa (Bahn 2000), centrat en la defensa i millora dels ferrocarrils convencionals. Al•lega que amb poc més de 7000 milions d’euros, es podria redimensionar i estendre la xarxa catalana de trens; si a més s’apliqués un sistema d’intermodalitat, i vagons adaptables al canvi d’amplada, tot plegat posaria les infraestructures del país a l’altura del que necessita.

El mapa final de ferrocarrils cobriria millor el territori i ho faria amb més eficiència. S’aprofitarien els eixos de l’alta velocitat amb corredors Intercity, entre ciutats grans i mitjanes; s’unirien les comarques de forma solvent amb els serveis del Catalunya Exprés; i s’ampliaria la xarxa de Rodalies a tot el país. Les línies de nova construcció serien mínimes, perquè es tendiria a eixamplar les existents, reutilitzar-ne algunes en desús, renovar els equipaments i sobretot racionalitzar el sistema general tot garantint la fluïdesa.