IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

L’estrany

Diari de les idees | 23/03/2012

Imagen articulo

No són anodins l’autor i les víctimes de les matances d’aquests darrers dies a Montauban i Tolosa. Aquest és el titular: un jove francès d’origen algerià mata a sang freda tres soldats (dos de religió musulmana i un d’origen antillès) i quatre persones de confessió jueva. Però els fets i la seva significació van més enllà de la notícia i del fàcil amalgama entre religió musulmana i radicals islamistes. Aquests crims ocorren al bell mig d’una llarguíssima campanya electoral que es va radicalitzant i on els temes identitaris, d’immigració i de seguretat ciutadana van guanyant pes dia rere dia sobre la crisi, la desintegració del teixit industrial, la pèrdua de poder adquisitiu, l’atur, etc. D’altra banda, França encara no ha sabut sanar la ferida oberta ara fa 50 anys amb els acords d’Evian que posaven fi a la guerra d’Algèria, cap govern (ni de dretes ni d’esquerres) no ha encarat amb èxit el problema de les seves banlieues, i la societat es crispa al voltant d’un debat comunitarista on cada vegada més es tendeix a considerar els fills i els néts d’immigrants (sovint originaris de les antigues colònies) com a estrangers... Dins d’aquest context, poques són les veus -sovint ofegades pel brogit mediàtic- que assenyalin l’estreta relació existent entre exclusió social, marginalitat, delinqüència i radicalització comunitària. Per això us proposem la lectura de l’article Josep H. Carens, “Per una ètica de la immigració”, publicat al número 8 de la revista IDEES (Octubre-desembre de 2000).


Aquest article explora qüestions normatives sobre quins drets jurídics haurien de tenir, en els estats liberaldemocràtics, els immigrants que s’hi han establert. L’article afirma que la justícia liberaldemocràtica, pròpiament entesa, constreny en gran manera les distincions que poden establir-se entre els ciutadans i els residents estrangers. Com més s’estan les persones en una societat, més forts es fan els seus drets morals i, al cap d’un temps, travessen un llindar que els dóna dret a pràcticament el mateix estatus jurídic que el que tenen els ciutadans i, finalment, a accedir a la ciutadania d’una manera fàcil.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis