IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Àustria: Molt soroll per a poc

Recerca | 27/03/2008

El cas d'Àustria

Imagen articulo

La combinació de fortes restriccions amb una naturalització gradual ha fet que el percentatge de població estrangera es limiti a un 10%. Malgrat això, els sentiments i les polítiques antiimmigració han proliferat en els últims anys, cosa que ha posat en dubte una tradició d'obertura i d'integració.


Àustria, un país sense accés al mar que durant la Guerra Freda es va mantenir al marge dels seus antics veïns, durant dècades ha demostrat que té una actitud receptiva cap als nouvinguts, la qual s'exemplifica amb bones prestacions socials i lleis propícies a la naturalització. Tanmateix, el desenvolupament dels últims vint anys ha vist l’augment de la immigració, doblant el nombre de residents estrangers d'un 4% a un 10%. Aquest percentatge seria lògicament més elevat si prop de mig milió de persones no haguessin obtingut la nacionalitat austríaca durant el mateix període.

La prosperitat general, juntament amb les dimensions modestes del país, ha permès que en termes econòmics i socials el procés fos relativament suau. L’atur és notablement baix, tot i que es triplica entre la població estrangera; les situacions de marginalitat també afecten molt més els immigrants que els autòctons.

Per tant, qualsevol discòrdia que hagi sorgit en la societat austríaca té ben poc a veure amb factors materials. La majoria de conflictes es poden associar amb motius culturals i religiosos, especialment l'animositat envers l'islam i el perill que hom hi percep per a la identitat nacional. L'onada d'actituds racistes té el seu major exponent en l’FPÖ, de Jörg Haider, el qual va aconseguir un màxim d'un 20% de vot l'any 2000, però que des de llavors ha disminuït per diverses raons, una d’elles l'escissió del partit.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis