IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Flandes: Pedra de toc de la identitat

Recerca | 25/03/2008

El cas de Flandes

Imagen articulo

Flandes gaudeix de poders de regulació cada vegada més amplis, però no se’n mostra satisfet. El seu interès se centra més en la integració cultural que no pas en els drets civils. Malgrat les restriccions d'entrada i les xifres relativament baixes d'immigració, la xenofòbia dels ciutadans i les actituds de rebuig van en augment.


A Bèlgica la vida pública està impregnada de les tensions entre la comunitat flamenca i la valona, i la qüestió de la immigració no n'és una excepció –de fet, és el desencadenant de conflictes de base. Els partits flamencs exigeixen més capacitat de gestió per preservar la seva identitat cultural atesa la supremacia històrica anterior de la Bèlgica francòfona. Actualment l'Administració federal té poder sobre les polítiques d'entrada i de naturalització, i Flandes s'encarrega de la integració, que inclou aspectes com atorgar permisos de treball i realitzar exàmens de llengua obligatoris. La situació, però, no sembla satisfer les parts implicades.

Paradoxalment, Flandes mai no ha rebut les elevades xifres d'immigració d'origen no europeu que han rebut altres països occidentals. Fins a la dècada dels setanta, la major part de la mà d'obra era d'origen llatí i mediterrani. L'inici d'una nova època de prosperitat econòmica va fer augmentar progressivament les xifres d'immigrants, però la resposta de les autoritats va ser imposar polítiques estrictes. Avui dia només el 5,4% de la població es pot considerar estrangera –i cal tenir en compte que la majoria és d'origen europeu.

Malgrat aquestes dades relativament moderades, el nacionalisme flamenc sol mostrar una desconfiança extrema envers les intrusions culturals. En aquest sentit, el fet que els immigrants de Brussel•les –que oficialment no és ni de Flandes ni de Valònia però que per qüestions sentimentals reclamen els flamencs– escullin el francès de manera aclaparadora com a llengua de contacte, desperta el sentiment que els nouvinguts actuen com a aliats potencials d'antics enemics. Això explica el creixement de moviments com Vlaams Belang (un 25% l'any 2007), partidaris de la independència i marcadament xenòfobs. Alhora, també permet entendre que els nouvinguts compleixin totes les normes culturals que s'imposen, però que sovint les mirin amb desafecció.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Imatges


     Serveis oferts per les administracions
  • icon
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis