IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Línies vermelles mediàtiques

Diari de les idees | 17/09/2015

Imagen articulo

Des de la perspectiva de la democràcia liberal, la llibertat d'expressió té dos únics límits: el que marca, per dalt, el Codi Penal (difamació, incitació a la violència, etc.) i el que tàcitament s'estipula, per sota, en relació a les bones pràctiques mediàtiques (evitar comparacions capcioses, arguments demagògics, etc.) El primer límit està clar -però no tant clar com alguns es pensen, per desgràcia- El segon, en canvi, sol ser ignorat per sistema, malgrat que forma part de la majoria de codis deontològics periodístics. Comparar una manifestació pacífica i ordenada com la de la passada Diada amb la dictadura de Corea del Nord, surt de franc. Comparar el president de la Generalitat amb Hitler i quedar-se tan panxo, també. Surt de franc jurídicament, sens dubte, però les conseqüències no són innòcues: les persones decents deixen d'adquirir aquest tipus de detritus informatius, i ho fan per sempre.


Il·lustrem el nostre propòsit amb l'article "Mitjans de comunicació i transmissió de valors", d'Àngel Castiñeira, publicat al número 13 de la revista IDEES (Gener/març de 2002), on s'analitza quina és la naturalesa dels processos de producció i transmissió de les formes simbòliques valoratives i quins són els agents que hi intervenen. L'anàlisi de la transmissió de valors en els contextos vivencials és comparada amb el tipus de mediació que es dóna a través dels mitjans de comunicació de masses. Per l'autor, sembla clar que la naturalesa i el contingut dels valors així com el procés de recepció i d'apropiació d'aquestes formes són diferents en tots dos casos.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis