IDEES, revista de temes contemporanis



Portada

imprimir

Obrint camins: Lituània

Opinió | 02/12/2010

Imagen articulo

Lituània va ser la primera nació de la Unió Soviètica a espolsar-se el jou de Moscou, no sense dificultats i vessament de sang. El poble lituà va saber aprofitar l’escletxa oberta per Gorbatxov per aconseguir reformes democràtiques que van precipitar la independència. Lituània va obrir el camí que van recórrer molts altres països a principis dels 90.


La glasnost, paquet de reformes ideades per Mikhail Gorbatxov per mirar de salvar una URSS col•lapsada a finals de la dècada dels 80, va servir d’excusa pel naixement del moviment lituà Sajudis, de caràcter nacionalista i democràtic. Poc després, el propi Partit Comunista de Lituània es separava del PCUS. En poc temps les reivindicacions culturals es van convertir en desitjos generals de secessió després de 40 anys d’invasió. Després de les primeres eleccions democràtiques, el Parlament lituà va declarar la independència i la resposta soviètica no es va fer esperar: els tancs van ocupar edificis clau de la capital, Vilnius. Van haver-hi tretze morts. Poc després, amb el cop d’estat a Moscou que posava el punt i final a la URSS, la independència va esdevenir una realitat reconeguda internacionalment.

Vint anys després Lituània és una nació pròspera, sense greus problemes socials ni ètnics, amb un sistema de partits estable i plenament integrada als organismes internacionals europeus i atlàntics. La seva economia, fortament colpejada per l’última crisi financera, demostra vitalitat en la recuperació i està a uns mesos de formar part de la zona euro. L’últim pas d’un llarg camí obert a principis dels 90.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01

© 2014 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis