IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Disfuncions comunicatives

Diari de les idees | 15/04/2014

Imagen articulo

Fa uns dies, una desconeguda li va llençar una sabata a Hillary Clinton mentre aquesta feia un discurs a Las Vegas. Ni tan sols la va tocar, però hi havia imatges. Eren expressives, ben enquadrades, vistoses: per què no publicar-ho a mida ben grossa, com si es tractés del descobriment d'un remei definitiu contra el càncer? La temptació és gran; però, ¿resulta justificable? Per descomptat, aquest no és ni serà el darrer cas: ha passat des de que hi ha comunicació de masses. La diferència amb fa 25, o 50, o 75 anys, és que la categorització de l'anècdota tenia un recorregut ben curt. Ara, en un món digitalizat i hiperconnectat, aquests pseudoesdeveniments també són efímers, però el seu impacte pot arribar a ser, per obra de la casualitat, immens i distorsionador.


Il·lustrem el nostre propòsit amb l'article d'Àngel Castiñeira, "Mitjans de comunicació i transmissió de valors", publicat al número 13 de la revista IDEES (Gener/març 2002) on l'autor analitza quina és la naturalesa dels processos de producció i transmissió de les formes simbòliques valoratives i quins són els agents que hi intervenen. L'anàlisi de la transmissió de valors en els contextos vivencials és comparada amb el tipus de mediació que es dóna a través dels mitjans de comunicació de masses. Per l'autor, sembla clar que la naturalesa i el contingut dels valors així com el procés de recepció i d'apropiació d'aquestes formes són diferents en tots dos casos.

 

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter
avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis