IDEES, revista de temes contemporanis

Catalunya: Gent nova, model en renovació

Catalunya acull prop d’un 15% d’estrangers. Avui el repte és diferent d’altres fases històriques d’immigració, degut a l’efecte acumulatiu, a la possibilitat i voluntat d’aplicar polítiques públiques, i a la naturalesa cultural dels nouvinguts. Cal trobar el model adequat per respondre al procés, tot construint la identitat i mantenint el vigor social i econòmic.

Catalunya ha estat tradicionalment un pol d’atracció de mà d’obra, la qual cosa va comportar dues grans onades migratòries al llarg del segle XX (la de l’Exposició Universal de 1928 i la dels anys cinquanta i seixanta) que van canviar substancialment la fesomia social, econòmica i lingüístico-cultural del Principat. Ara, el país ha rep una nova entrada massiva de treballadors, aquesta vegada procedents de països extracomunitaris, en un moment decisiu de la seva història, marcat per la voluntat de redissenyar les seves relacions amb l’Estat, la posada en marxa d’un nou Estatut d’autonomia i la globalització econòmica. Així, doncs, la problemàtica és múltiple atès que, a banda dels problemes consubstancials a la integració dels col•lectius immigrants, les competències en matèria d’immigració i la seva aplicació són objecte d’un gran debat en tant que l’èxit de les futures polítiques dependrà del grau de responsabilitat que pugui exercir Catalunya.