Bòsnia: Noves perspectives, vells problemes
Opinió | 28/09/2010

Bòsnia-Herzegovina, l’exrepública iugoslava més castigada per la guerra, presenta lleus signes de recuperació econòmica i institucional, però encara depèn de la cooperació econòmica internacional i està lluny de l’estabilitat social i política. Quinze anys després dels acords de Dayton l’horitzó bosnià és encara tèrbol.
La Federació de Bòsnia i Herzegovina, formada per bosnians i croates, i la República Sprska, de població sèrbia, són les dues entitats autònomes que conformen la República de Bòsnia-Herzegovina. Així ho reconeix la constitució d’aquest estat, plenament reconegut internacionalment. En certa forma, aquesta estructura territorial i política reprodueix allò que era l’antiga Iugoslàvia: un estat federal amb una complexa articulació institucional de difícil gestió, ja que obliga a un funcionament per consensos que són molt difícils d’assolir.
Tres lustres després de la fi de la guerra, a Bòsnia hi ha pau i l’economia té una lenta però constant recuperació. Però no cal oblidar que la minoria sèrbia, gairebé un 40% de la població total, té evidents desitjos d’annexionar-se a la mare pàtria, ni que sense ajuda internacional l’economia bosniana faria fallida per una balança comercial desequilibrada i la manca d’indústria pròpia, ni que un parlament fragmentat en set partits i la pervivència de tensions ètniques no ajuden a estabilitzar aquest jove estat.