IDEES, revista de temes contemporanis

Més amb el cap que amb el cor

Els favorables a la independència de Catalunya destaquen les pràctiques democràtiques i els mòbils econòmics en primer lloc, segons un estudi realitzat per la UOC i dipositat al CETC. Els detractors de la independència, en canvi, assenyalen principalment raons sentimentals i emotives.

Els partidaris de la independència de Catalunya trien en primer lloc les motivacions democràtiques i pacifiques (65%), i tot seguit els motius econòmics (62%). Així es desprèn del Diagnòstic de Percepcions Catalunya-Espanya, realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i dipositat al Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC). Aquesta visió pragmàtica és dominant, però les motivacions són diverses i elevades en general, i no exclouen els factors sentimental, lingüístic o identitari, encara que tots ells per sota del 60%. Cal assenyalar un nivell molt baix de cansament d’Espanya com a motiu, ja que no assoleix ni el terç dels enquestats.

Pel que fa als partidaris del No a la independència, que són minoritaris respecte als anteriors, l’estudi apunta a un pes molt determinant dels motius sentimentals, factor que dobla qualsevol de les altres consideracions. La por del conflicte, a més, obté un 25% de les respostes, arrodonides per la inviabilitat econòmica i la legal. Tenim, per tant, un quadre molt diferent del que mostren els partidaris del Sí. Per una banda hi ha gran varietat de motius amb una lleu preponderància del pragmatisme, per l’altra hi ha polarització a l’entorn dels factors emocionals.

És prou interessant els motius dels que asseguren que s’abstindrien. Aquests al•leguen en primer lloc que no votarien perquè no els pertoca decidir la qüestió: i és obvi que aquesta sensació de distància s’accentua entre els nascuts fora de Catalunya. D’altra banda, i de forma decreixent, s’observen motius de renúncia al vot que són força comparables als dels detractors de la independència.