IDEES, revista de temes contemporanis

Sense una gota de sang: Macedònia

Macedònia va ser l’única de les repúbliques que integraven Iugoslàvia que es va independitzar de la federació sense un conflicte bèl•lic previ. Aquest fet no ha privat aquest nou estat d’enfrontar-se a greus problemes, com l’encaix de la important minoria albanesa o l’etern conflicte amb Grècia per la denominació oficia del país, que encara marquen la seva agenda política i internacional

La República Socialista de Macedònia no va dubtar a seguir els passos d’Eslovènia i Croàcia i, dos mesos després de les seves veïnes riques del nord, Skopje va proclamar la independència. Els macedonis, més pobres que altres repúbliques, no van patir represàlies per part de l’exèrcit federal iugoslau. El procés de secessió va ser observat amb certa apatia per part de les minories nacionals presents a Macedònia, sobretot la més important, l’albanesa, gairebé un quart de la població total.

Precisament, l’encaix de la població albanesa és encara un dels temes presents a l’agenda política macedònia. Fins i tot durant la guerra de Kosovo van haver-hi enfrontaments armats entre milícies albaneses i l’exèrcit macedoni. Avui en dia es reconeix l’albanès com a llengua oficial als territoris on es parla, tot i que la descentralització és encara una assignatura pendent.

L’altre gran problema de Macedònia en l’escena internacional és el nom de la república. La no acceptació per part de Grècia que el nou estat s’anomenés com una província seva i utilitzés símbols de l’antic Regne de Macedònia, que no té res a veure amb l’actual república, de caire eslau, ha dilatat o impedit la seva entrada a organismes internacionals com la Unió Europea. Amb tot, la societat, l’economia i la política macedònies es poden considerar encara en fase de consolidació.