
Després d’un referèndum, una declaració unilateral d’independència i una guerra de deu dies amb 40 víctimes, Eslovènia, la república més occidental de Iugoslàvia, va aconseguir la secessió el 1991 sense viure els episodis dramàtics de Croàcia i Bòsnia-Hercegovina. El procés va estar pilotat per Milan Kučan (Krizevci, 1941).
Jurista de formació, Kučan va fer els seus primers passos en política a la filial eslovena de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus. Va arribar a les màximes responsabilitats orgàniques, des d’on va propiciar la separació dels comunistes eslovens de la matriu iugoslava per fundar un partit democràtic i reformista. Com a líder polític va donar pas a les primeres eleccions multipartidistes i va abraçar l’opció independentista. Va ser escollit el primer president democràtic d’Eslovènia en 1990, encadenant tres mandats fins 2002. Amb Kučan Eslovènia no només va esdevenir un estat sobirà, sinó que va gaudir d’una estabilitat política envejable a la zona, el qual va propiciar la seva entrada a la Unió Europea en 2004.
Milan Kučan serà present a les jornades “Arquitectes de la nova Europa”, que organitza el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, els dies 7 i 8 d’octubre a Barcelona.
Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01
© 2013 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis