IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Estranyes distincions

Diari de les idees | 29/11/2012

Imagen articulo

Volem una societat justa només per a fer un Estat propi, o bé volem un Estat propi només per a reformar la societat? Hi ha distincions que semblen pertinents, i fins i tot coherents, però que en realitat contenen considerables despropòsits conceptuals. Ningú no vol un Estat per a viure-hi pitjor, ni és gaire probable que ningú pensi que les polítiques redistributives porten màgicament a l'Estat propi. El nacionalisme cívic del segle XXI no es pot permetre quedar-se encallat en divisions que paralitzen l'acció política, o la compliquen enormement. Individus, col·lectius? Si l'objectiu final és el benestar de les persones, recordem que les persones formen part sempre d'una determinada col·lectivitat: no hi ha "llengües individuals", per exemple. És així de senzill. Fóra interessant, doncs, que a l'hora de prendre decisions provéssim de bandejar l'immens pedregar dels paranys conceptuals.


Us proposem pensar-hi a partir de l’article de Maurizio Viroli, “Els ideals del republicanisme: república, llibertat, virtut i patriotisme”, publicat al número 19 de la revista IDEES (Juliol/setembre 2003) on l’autor repassa la doctrina política del republicanisme i els seus correlats ideològics (llibertat, virtut cívica, imperi de la llei) a través de la història, des d’Aristòtil i Ciceró fins a Maquiavel i Rousseau. També reflexiona sobre les noves tendències sorgides al si del pensament republicà arran del seu combat dialèctic amb les teories liberals respecte de les revolucions americana i francesa. Aquest repàs històric permet a l’autor refermar l’autonomia del republicanisme com a filosofia política.

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis