IDEES, revista de temes contemporanis

RSS



Portada

imprimir

Espriu en temps de Twitter

Diari de les idees | 09/05/2013

Imagen articulo

És sens dubte encomiable la tasca que els mitjans públics catalans estan fent per divulgar l'obra de Salvador Espriu, un dels millors poetes europeus del segle XX. En tot cas, hom té el dret a sospitar sobre la idoneïtat del format, perfectament adaptat als temps del Twitter però potser no gaire a les profunditats metafísiques de l'escriptor d'Arenys. Espriu requereix una lectura lenta i silenciosa, perquè el que vol expressar és justament el pas lent i silenciós de les hores, l'ombra breu i casual d'un núvol, la tonalitat verdosa del xiprer, l'ordre arquitectònic del capvespre. Durant molt de temps, Espriu va ser acusat de gèlid, críptic i inaccessible per al comú dels mortals. Ara, en el seu centenari, sembla un blogger loquaç que emet un tuit des del més enllà cada dos o tres hores. El canvi no deixa de resultar fascinador.


Ho il•lustrem amb l’article d’Eva Comas, “Una peça de museu”, publicat al número 17 de la revista IDEES (Gener/març de 2003) on l’autor planteja que a les portes del que s’ha convingut en anomenar societat del coneixement, les institucions culturals s’afanyen a reclamar la vigència del saber humanístic. Però ara més que mai, les obres artístiques que han conformat la tradició occidental queden relegades a un pedestal intocable, a una vitrina de museu. Aquest article prova de mostrar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i, de vegades, oposats, i que la substitució d’un model per un altre té la seva explicació en la revolució tecnològica de la comunicació.
 

Envia a un amic Envia a un amic Compartir Meneame.net Del.icio.us DiggIt! Google Facebook Twitter

Informació Addicional

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Tapineria, 10, 3r | 08002 Barcelona | Tel. +34 93 887 63 70

© 2017 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis