IDEES, revista de temes contemporanis

Entre poc i massa

Pilar de Torres conversa amb Andreu Ulied sobre com es prenen les decisions sobre infraestructures al sector públic. Més negociació, menys execució. Continuem amb el llibre “El malestar d’una petita Europa”, on l’autor parla amb diverses personalitats sobre la crisi de mobilitat i la societat catalana.

Aplicar mètodes sistemàtics d’avaluació econòmica a la planificació i execució d’infraestructures públiques és molt difícil per la necessitat de consensos i d’ajustar-se a l’agenda social. Això explica Pilar de Torres, economista i directora d’IFERCAT (Inversions Ferroviàries de Catalunya), l’empresa pública que planifica, entre d’altres, la Línia 9 del Metro de Barcelona. És difícil, ho reconeix, però cal replantejar els debats estratègics de cara al futur.

Pilar de Torres defensa la viabilitat i necessitat de les grans inversions en infraestructures. Generen activitat i augmenten la productivitat de les empreses, sempre que es facin amb racionalitat i tenint en compte la rendibilitat social i econòmica que aporten. Ni invertir massa i treure recursos a altres àmbits ni deixar d’invertir i provocar una pèrdua de productivitat. Segons De Torres, no fer infraestructures adequades és un risc molt més gran que haver-les de pagar. També en el cas de la L9 del Metro, que costarà prop de 7.000 milions d’euros.