IDEES, revista de temes contemporanis



Portada

Llibres per a entendre'ns

En defensa del pensament lliure Francesc-Marc Álvaro

L'opium des intel·lectuels, de Raymond Aron (Edició en castellà: El opio de los intelectuales. RBA, 2011).

La present crisi econòmica ha provocat dos efectes singulars sobre el món del pensament: augment de discursos utopistes de caràcter apocalíptic-populista i descrèdit dels diversos diagnòstics i pronòstics dels experts en economia i disciplines afins. Ambdós fenòmens entrelligats resulten notablement nocius per al manteniment d'un debat mínimanent racional i seriós sobre com cal fer front a una situació extrema que posa en qüestió moltes premisses de les societats desenvolupades occidentals. Tothom sap que allò que ens passa té un abast únic que ho trastoca gairebé tot, però no tothom està disposat a admetre que hem de fer un esforç per repensar les velles categories si volem entendre i explicar-nos el nou món que la crisi posa al descobert.
Mentre alguns treuen la pols als vells manuals d'agit-prop dels anys seixanta i setanta, em sembla més intel·ligent  - i sobretot més útil - redescobrir les fonts originals del pensament crític que, durant el segle XX, no es va deixar enlluernar pels cants de sirena de les ideologies que pretenien resoldre els problemes a partir de la negació de la naturalesa complexa de l'ésser humà. És aquest pensament antidogmàtic el que avui encara ens ofereix algunes lliçons aprofitables per sortir de l'atzucac i de les incerteses que ens aclaparen. En aquest sentit hi ha un llibre modèlic - recentment reeditat en castellà i encara inexistent en català - que, tot i ser escrit i publicat enmig de la guerra freda, manté una frescor i una potència sensacionals. En refereixo a un dels llibres més importants del periodista, assagista i professor francès Raymond Aron, L'opium des intellectuels. Més enllà del seu al·legat antitotalitari, la vigència d'aquest text rau en la lucidesa, finor analítica i coratge amb els quals Aron desmunta, un per un, tots els mites de l'esquerra que va voler erigir-se en consciència moral d'Occident mentre era còmplice d'un fals paradís basat en el terror. I, dins de l'esquerra oficial que dictava el que calia pensar, el seu objectiu concret és fer la radiografia de l'intel·lectual suposadament compromès, una figura admirada, escoltada i sacralitzada a França. Alain Minc, que qualifica Aron de "solitari" des d'abans de la guerra, afirma que aquesta obra representa "el reformisme enfront la il·lusió revolucionària, el realisme contra la ingenuïtat, la coherència contra la hipocresia". És exacte. Cal imaginar-se el clima mental del món cultural francès de 1955 per comprendre la gosadia del gran articulista de Le Figaro, un veterà lluitador contra els nazis que, en temps de pau, escometia contra l'estalinisme i la seva densa influència en els patis culturals de les democràcies. En aquell ambient hegemonitzat pel guru Sartre i els repicadors del Partit Comunista, la veu d'Aron va avançar-se trenta anys i va posar en evidència la gran impostura. No obstant això, el seu drama és haver parlat abans que ningú, un paper de pioner que molts no li van perdonar. La seva defensa ben raonada duna tercera via que equilibrés llibertat i justícia social fa d'Aron un antídot perfecte contra els populismes i fanatismes contemporanis. Tinguem-ho ben present.


>Veure més articles

Diari de les idees | 30/06/2015

Distorsionar la democràcia

Imagen de artículo

La convocatòria d'un referèndum precipitat i mancat de perspectiva informativa, situa el poble grec contra les cordes. Res millor que la molt hel·lènica imatge d'Escil·la i Caribdis per entendre el drama... El govern de Syriza respon a la lògica de la democràcia representativa: va ser triat per prendre decisions, no per rebotar-les als electors quan les coses vénen mal encarades; els referèndums serveixen per a altres qüestions. Aquesta situació perjudicarà de manera immediata Europa i, en general, l'economia mundial. Un cop passat l'ensurt, amb Grècia dins o fora de l'euro, tot tornarà on era. Per als grecs això no serà un simple esternut, però: un retorn al dracma seria també un viatge en el temps, a l'economia de Tercer Món prèvia a la seva entrada a la Unió Europea. És això, el que realment volen? >llegir

Diari de les idees | 23/06/2015

Nacionalisme no nacionalista

Imagen de artículo

La imatge del candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, davant d'una gegantina bandera espanyola convida a la reflexió, i per moltes raons. La primera i més òbvia fa referència al nacionalisme no nacionalista que practiquen tant el PSOE com el PP: nacionalistes, com tothom sap, només ho són els altres. La segona té a veure allò que podríem anomenar "les Espanyes possibles". Certament, la bandera constitucional d'Espanya és la que és, però la republicana, ¿era d'un altre país, potser? No era espanyola, aquella bandera? I la senyera, ¿d'on és? A Perpinyà, per exemple, també se'n veuen moltes. Quan apareixen les banderes, siguin quines siguin, afloren les preguntes delicades. Per exemple: els colors de l'actual bandera espanyola, ¿qui els va restaurar? Qui va substituir el republicà color permanganat per l'imperial groc aurífer? Pensin, pensin... >llegir

Diari de les idees | 16/06/2015

McLuhan i Zapata

Imagen de artículo

Doncs sí: el missatge és el mitjà. La gran intuïció de Marshall McLuhan segueix perfectament vigent. Ho poden constatar en el cas del regidor de cultura més efímer de la història, Guillermo Zapata, patètic bocamoll que matava les hores proferint bestieses al Twitter. Manuela Carmena i el seu equip van reaccionar amb astúcia, tot provant d'encetar un improbable debat sobre l'humor negre. No ho van aconseguir. Probablement, però, el tema no sigui ni tan sols l'insignificant Zapata i els seus acudits repugnants sobre el patiment dels altres. El missatge és el mitjà. El tema de fons, doncs, és Twitter i l'ús compulsiu que en fan alguns polítics (els més intel·ligents no l'utilitzen mai, o bé ho fan en dosis homeopàtiques, i només quan els convé) Els avenços comunicatius derivats de la digitalització han degradat i desfigurat la mateixa noció de comunicació. És una bonica paradoxa >llegir

Agenda | 10/04/2015

IDEES. Revista de temes contemporanis ja està disponible en línia a RACO

Imagen de artículo

IDEES. Revista de temes contemporanis ja està disponible en línia a RACO. RACO és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. És un projecte del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. >llegir

Diari de les idees | 09/06/2015

La pseudociència és un perill, llegir

Diari de les idees | 02/06/2015

Xiular, llegir

Diari de les idees | 26/05/2015

Majories declinants, minories insuficients, llegir

Diari de les idees | 19/05/2015

Si guanyen, Iglesias. Si perden, Colau, llegir

Diari de les idees | 12/05/2015

Del populisme a la violència, llegir

Diari de les idees | 05/05/2015

Rosadefoquisme, llegir

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01

© 2015 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis