IDEES, revista de temes contemporanis



Portada

Llibres per a entendre'ns

Leo Strauss i els jocs de mans anacrònics

LEO STRAUSS. La ciutat i l'home. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 2000.

Es continua repetint (fins i tot sota el mandat d'Obama!) que Leo Strauss (1899-1973) és el responsable de la política exterior nord-americana. L'argument és el següent: Leo Strauss va ser el mestre d'Allan Bloom. Allan Bloom va ser el mestre de Paul Wolfowitz. Paul Wolfowitz és qui, en realitat, marcà la pauta ideològica de les grans decisions de la secretaria de defensa dels Estats Units en l'era Bush, comandada per Rumsfeld. La influència de Donald Rumsfeld i de l'anomenat Project for the New American Century (William Kristol, Robert Kagan, Richard Perle, etc) en la política de Bush és molt gran. Tant, que ha arribat fins Obama. Tot això és, en essència, versemblant. El que no acaba de quedar gaire clar és si el conjunt de totes aquestes baules formen una veritable cadena, el primer extrem de la qual seria Leo Strauss, i el penúltim l'anomenat moviment neoconservador (o neocon, segons la fórmula abreujada sorgida de les planes d'opinió del diari Le Monde Diplomatique). Si això fos així ens trobaríem davant d'un veritable monstre que, malgrat haver mort fa 40 anys, continua irradiant un missatge d'odi i de prepotència imperialista. Si això fos així, en definitiva, el veritable perill no serien les decisions de l'administració Obama en matèria de política internacional, sinó les perilloses idees que encara segreguen els llibres de Leo Strauss. Què en diuen, aquests llibres, de les relacions internacionals dels Estats Units amb la resta del món? Aquesta és la pregunta. La resposta és molt curta: res. Ni una línia. Ni una síl.laba. Les úniques relacions internacionals que li van interessar realment a Leo Strauss són les que explica Tucídides a la Història de la Guerra del Peloponès, quan encara faltaven si fa no fa 2000 anys per a la creació dels Estats Units. Els altres grans referents d'Strauss són Plató, Maimònides i Baruch d'Espinosa (alguns encara escriuen Spinoza, oblidant que és una mera transcripció fonètica del topònim -Espinosa de los Monteros- que servia de cognom a aquest filòsof neerlandès d'origen sefardita). Hom podria pensar que les relacions entre, posem per cas, Atenes i Esparta descrites per Tucídides són directament transposables a les dels Estats Units i l'Iraq de Saddam Hussein. Això és possible, efectivament. En tot cas, cal recordar que de l'assenyada decisió del germà gran del popular conte infantil Els tres porquets també en podríem inferir alguns aspectes substantius de determinades doctrines militars, preventives o no. Per cert, la famosa frase segons la qual "en política només hi ha amics i enemics" no és de Leo Strauss, com s'ha repetit sovint, sinó de Carl Schmitt.


>Veure més articles

Diari de les idees | 21/10/2014

Estratègies, tàctiques i vols gallinacis

Imagen de artículo

La situació que es viu en aquests moments a Catalunya és complexa, però no confusa: hi ha coses que estan més clares que l'aigua. Per exemple, l'empenta, el nervi i la vitalitat de la societat civil ha acabat deixant descol·locats tots els partits polítics. És important subratllar això: tots els partits, sense excepcions. Per descomptat, els partits tenen interessos legítims i els defensen el millor que poden. Alguns líders de la societat civil, també. D'interessos en té tothom, i d'estratègies i tàctiques per fer que aquests prosperin, també. Per això no sembla gaire honest l'establiment d'una nítida frontera entre idealistes heroics i pragmàtics abúlics, entre persones que actuen desinteressadament per amor a la causa i altres que ho fan per raons obscures. I és que, si fa no fa, les estratègies, les tàctiques i els vols gallinacis estan molt ben repartits. Moltíssim. >llegir

Diari de les idees | 15/10/2014

Posposar no és renunciar

Imagen de artículo

La decisió del President Mas de posposar la consulta, però sense deixar de banda el compromís de donar la veu a la ciutadania el 9N, pot ser interpretada de moltes maneres. Les perspectives polítiques no són forçosament coincidents, i els interessos partidistes, per molt legítims que siguin, tampoc. Aquesta decisió reforça el procés en la mesura en que no malbarata l'únic recurs del que disposa: la legitimitat democràtica i la credibilitat internacional. No tenim res més que això. Una consulta il?legal no només no serviria de res, sinó que constituiria un autogol irreparable. El procés iniciat a Catalunya no té precedents ni permet fer comparacions: per a bé o per a mal, som els primers a explorar aquesta via. Això no està conduint a la improvisació, però, sinó a l'aprofundiment de les dues úniques forces que tenen els febles: l'astúcia i la voluntat. >llegir

Diari de les idees | 06/10/2014

Fets d'Octubre: 80 anys

Imagen de artículo

El sis d'octubre del 1934, ara fa tot just 80 anys, Catalunya va viure un esdeveniment històric que va quedar immediatament escapçat. Com és sabut, la proclamació per part del president Companys de l'Estat Català en el si d'una Espanya republicana i federal va acabar molt malament. Ni tan sols va arribar a aflorar l'equívoc consol de l'èpica. Avui, 80 anys després, no té cap sentit establir un paral·lelisme amb aquells fets insòlits. L'Europa del 1934, inclosa Espanya, era un manicomi ple d'il·luminats que defensaven els totalitarismes de dretes o d'esquerres. Les coses han canviat radicalment, i Europa és ara un dels llocs més estables, socialment estructurats i segurs del món. Resulta impensable la repetició d'aquells fets, en la mesura que són fruit d'un air du temps que ha passat avall per sempre. Tot i així, convé recordar-los i estudiar-los amb rigor: res més perillós que la desmemòria. >llegir

Diari de les idees | 30/09/2014

Els tempi del TC

Imagen de artículo

El Tribunal Constitucional va trigar quatre anys, que són molts anys, a desnaturalitzar l'Estatut d'Autonomia de 2006, aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Resultat? Una enorme resposta ciutadana que, de fet, va iniciar de facto l'actual procés sobiranista. L'independentisme, fins aquell moment poc nombrós, va passar a ser hegemònic, compartit majoritàriament per les classes mitjanes i populars del país. D'aquell tempo tan pausat, se n'ha passat a un altre de frenètic: aquesta setmana, en qüestió de minuts, el TC ha arribat a la conclusió que calia suspendre cautelarment la consulta. La asimetria entre aquests tempi, el de 2006 i el de 2014, és grotesca. Per a molts ciutadans -i no només a Catalunya- també resulta insultant. >llegir

Agenda | 22/09/2014

Presentació IDEES 39, llegir

Diari de les idees | 16/09/2014

Catalanofòbia i racisme, llegir

Diari de les idees | 09/09/2014

La darrera Diada de l'autonomisme?, llegir

Diari de les idees | 03/09/2014

Barcelona i el turisme: primer avís, llegir

Diari de les idees | 28/08/2014

Dos mesos decisius, llegir

Diari de les idees | 22/07/2014

Ucraïna: separatistes o unionistes?, llegir

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01

© 2014 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis