IDEES, revista de temes contemporanis



Portada

Llibres per a entendre'ns

En defensa del pensament lliure Francesc-Marc Álvaro

L'opium des intel·lectuels, de Raymond Aron (Edició en castellà: El opio de los intelectuales. RBA, 2011).

La present crisi econòmica ha provocat dos efectes singulars sobre el món del pensament: augment de discursos utopistes de caràcter apocalíptic-populista i descrèdit dels diversos diagnòstics i pronòstics dels experts en economia i disciplines afins. Ambdós fenòmens entrelligats resulten notablement nocius per al manteniment d'un debat mínimanent racional i seriós sobre com cal fer front a una situació extrema que posa en qüestió moltes premisses de les societats desenvolupades occidentals. Tothom sap que allò que ens passa té un abast únic que ho trastoca gairebé tot, però no tothom està disposat a admetre que hem de fer un esforç per repensar les velles categories si volem entendre i explicar-nos el nou món que la crisi posa al descobert.
Mentre alguns treuen la pols als vells manuals d'agit-prop dels anys seixanta i setanta, em sembla més intel·ligent  - i sobretot més útil - redescobrir les fonts originals del pensament crític que, durant el segle XX, no es va deixar enlluernar pels cants de sirena de les ideologies que pretenien resoldre els problemes a partir de la negació de la naturalesa complexa de l'ésser humà. És aquest pensament antidogmàtic el que avui encara ens ofereix algunes lliçons aprofitables per sortir de l'atzucac i de les incerteses que ens aclaparen. En aquest sentit hi ha un llibre modèlic - recentment reeditat en castellà i encara inexistent en català - que, tot i ser escrit i publicat enmig de la guerra freda, manté una frescor i una potència sensacionals. En refereixo a un dels llibres més importants del periodista, assagista i professor francès Raymond Aron, L'opium des intellectuels. Més enllà del seu al·legat antitotalitari, la vigència d'aquest text rau en la lucidesa, finor analítica i coratge amb els quals Aron desmunta, un per un, tots els mites de l'esquerra que va voler erigir-se en consciència moral d'Occident mentre era còmplice d'un fals paradís basat en el terror. I, dins de l'esquerra oficial que dictava el que calia pensar, el seu objectiu concret és fer la radiografia de l'intel·lectual suposadament compromès, una figura admirada, escoltada i sacralitzada a França. Alain Minc, que qualifica Aron de "solitari" des d'abans de la guerra, afirma que aquesta obra representa "el reformisme enfront la il·lusió revolucionària, el realisme contra la ingenuïtat, la coherència contra la hipocresia". És exacte. Cal imaginar-se el clima mental del món cultural francès de 1955 per comprendre la gosadia del gran articulista de Le Figaro, un veterà lluitador contra els nazis que, en temps de pau, escometia contra l'estalinisme i la seva densa influència en els patis culturals de les democràcies. En aquell ambient hegemonitzat pel guru Sartre i els repicadors del Partit Comunista, la veu d'Aron va avançar-se trenta anys i va posar en evidència la gran impostura. No obstant això, el seu drama és haver parlat abans que ningú, un paper de pioner que molts no li van perdonar. La seva defensa ben raonada duna tercera via que equilibrés llibertat i justícia social fa d'Aron un antídot perfecte contra els populismes i fanatismes contemporanis. Tinguem-ho ben present.


>Veure més articles

Diari de les idees | 24/07/2015

Un agost i quatre dilemes

Imagen de artículo

Quins temps aquells, quan la sequera de notícies estivals feia aparèixer periòdicament el monstre del llac Ness! Si més no a Catalunya, l'agost no serà pas així. Hi ha moltes coses en joc. La primera i més important, la decisiva, és si unes decisions democràtiques legítimes prevalen sobre les interpretacions de la llei (la llei, per si algú se n'oblidava, no "diu" res: s'interpreta per força). Segon: societat civil o partits polítics?: plantejat com una dicotomia primària, aquest segon dilema és absurd. Convindria superar-lo. Tres: eleccions autonòmiques o plebiscit? Quan els qui defensen el caràcter merament autonòmic dels comicis plantegen fer un bloc, vol dir que hi ha algun concepte que no rutlla. Quatre: negociació o confrontació? A Catalunya rebem nombroses lliçons edificants sobre la naturalesa de la Transició espanyola. N'hem après alguna d'important, com ara que negociació no pot ser mai un sinònim d'autoengany. >llegir

Diari de les idees | 16/07/2015

El missatge és la mateixa llista

Imagen de artículo

S'equivocaran rotundament els qui provin d'interpretar la llista comuna sobiranista del proper 27 de setembre posant el focus en les persones concretes que la integren. El missatge és la llista, no els noms. De fet, el missatge de fons, el més important, està relacionat justament amb el fet d'haver arribat a confegir una llista d'aquestes característiques, cosa que semblava impossible fins fa ben poc. S'equivocaran també els qui pensin que, sigui quin sigui el resultat final, no serà possible fer-ne una lectura plebiscitària. Per què? Doncs precisament perquè el missatge és tot just una llista on hi conflueixen persones i partits de molt diversa índole que no aspiren a altra cosa que a poder determinar quants estan a favor de la creació d'un Estat propi i quants no. Atenció, doncs, al missatge real, perquè ja existeix. >llegir

Diari de les idees | 07/07/2015

Geopolítica agònica

Imagen de artículo

Una de les estratègies del govern de Syriza per coaccionar les democràcies de la Unió Europea en la renegociació del deute acumulat al llarg de 30 anys han estat els contactes -gens discrets- amb Vladimir Putin. Per descomptat, ni el depauperat govern grec té res a oferir a Moscou, ni els russos estan de cap manera en condicions de regalar petroli. Això són coses de la Guerra Freda, no de l'any 2015. Hi ha una geopolítica agònica i tronadeta que encara viu de miratges de la dècada del 1960 i de records difusos de la del 1970. L'escaquer internacional ja no és el que era, i pretendre pressionar a través de la cretàcica política de blocs sembla una temptativa desesperada i un xic ridícula. Grècia ha acumulat un deute que ja no es podrà pagar, però sí reestructurar perquè el cop no sigui tan fort; aquesta és la premissa fonamental. La resta és subsidiari, tangencial, i fins i tot superflu. >llegir

Agenda | 10/04/2015

IDEES. Revista de temes contemporanis ja està disponible en línia a RACO

Imagen de artículo

IDEES. Revista de temes contemporanis ja està disponible en línia a RACO. RACO és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. És un projecte del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. >llegir

Diari de les idees | 30/06/2015

Distorsionar la democràcia, llegir

Diari de les idees | 23/06/2015

Nacionalisme no nacionalista, llegir

Diari de les idees | 16/06/2015

McLuhan i Zapata, llegir

Diari de les idees | 09/06/2015

La pseudociència és un perill, llegir

Diari de les idees | 02/06/2015

Xiular, llegir

Diari de les idees | 26/05/2015

Majories declinants, minories insuficients, llegir

avís legal | crèdits | contactar | backoffice

Marquès de Barberà, 33 | 08001 Barcelona | Tel. +34 93 554 41 05 | Fax +34 93 554 41 01

© 2015 Centre d'Estudis de Temes Contemporanis